Butlletí #47

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

octubre 20, 2025

EL GRAN FRACÀS DE L’ESTAT ESPANYOL

Editorial

L’auge de l’independentisme a Catalunya des del 2010 és la resposta dels catalans al menysteniment i espoli sofert per part d’Espanya. L’espurna que va desencadenar el que coneixem com a “procés” va ser la sentencia a l’Estatut de Catalunya, de 2006, votat en referèndum.

Des d’aleshores, la resposta a les justes reclamacions de Catalunya ha estat la repressió i l’incompliment de la llei per part del deep state, l’estat profund espanyol, que considera que tot s’hi val per la unitat d’Espanya, vaja, “todo por la patria”.

La repressió ha estat constant: contra la consulta del 9N de 2014, contra el referèndum de l’1 d’Octubre, contra el Tsunami democràtic de 2019 i contra els ciutadans i els polítics catalans, amb el president Torra i tots els represaliats de base entre d’altres, amb l’actuació de la policia, els fiscals i els jutges, allò que s’anomena lawfare, que és en realitat prevaricació continuada.

En el cas espanyol, el problema és que els prevaricadors se saben impunes, ningú s’atreveix a acusar-los i encara menys a condemnar-los perquè la paradoxa és que els primers que s’han desviat de la seva tasca com a jutges són els mateixos que han d’impartir justícia i ser imparcials en les seves condemnes, o sigui: la cúpula més elevada dins l’escala judicial.

Per tot plegat, resulta molt difícil de reconduir políticament la situació. Els indults revisables dels presos polítics van ser en realitat llibertat condicional, i el projecte d’amnistia un parany on un terrorisme fictici alimentarà encara més la prevaricació de policies, jutges i fiscals.

A més a més, Espanya té uns mitjans de comunicació que depenen dels bancs que els donen crèdit o del govern de torn que els subvenciona. Uns mitjans que no fan ni tenen res a veure amb el periodisme i la vigilància del poder i les seves desviacions, sinó que formen part d’un Estat que no ha dubtat a incomplir amb la seva pròpia legalitat i a pervertir el funcionament dels òrgans judicials per salvaguardar una unitat imposada per la repressió i la guerra civil quan ha sigut necessari. Un Estat incapaç de fer política perquè no és prou democràtic. És un estat fallit. Amb la comèdia de la llei d’amnistia i l’invent del terrorisme, en veiem els darrers exemples.

I malgrat recórrer a tots els mitjans per retenir el que conceben com una colònia a espoliar fiscalment (22.000 milions anuals segons les darreres balances fiscals) no se n’acaben de sortir. Només amb el recurs a la violència i a la il·legalitat més barroera retenen, per ara, Catalunya. Però Espanya fracassarà definitivament, ja ha fracassat.

#47

Butlletí

Elaboració pròpia a partir ded dades de: https://www.elconfidencial.com/espana/2023-11-06/que-es-el-fla-deuda-comunidad-cataluna-espana_3768288/

EL DEUTE HISTÒRIC DE L’ESTAT A CATALUNYA

Pinzellades d’economia

Catalunya ha estat 10 anys esforçant-se per escapar de l’Estat espanyol. Sembla que ara això es veu massa llunyà. Per això, l’independentisme està tornant a concentrar-se en alleujar el pes de les cadenes que ens hi lliguen. Bona oportunitat per treballar en aquesta direcció ha estat el fet que, arran del resultat de les eleccions de l’octubre passat, la governabilitat de l’Estat depengués dels vots dels partits independentistes.

Ja vam dir que s’havia aconseguit la condonació d’un 20% del deute al Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA). Aquells diners que hem pagat els contribuents a Catalunya i, no obstant això, per fer-ne ús hem de pagar interessos i algun dia els haurem de «tornar». La negociació continua en el sentit que ens sigui condonat tot aquest deute, tenint en compte d’on prové.

Com que el «deute» de Catalunya a l’Estat és gran (estem arribant als 100.000 milions d’euros i creix constantment) i el tipus d’interès que ens cobra és alt (9% anual), la total condonació del deute, a banda d’eliminar l’amenaça d’haver-lo de «tornar» algun dia, ara cada any alliberaria 9.000 milions d’euros per a aplicar-los a cobrir altres necessitats.

El Parlament de Catalunya ha volgut que no hi hagués cap dubte que Catalunya no deu aquests diners a l’Estat. Per això, el passat novembre va presentar un càlcul dels diners que Catalunya ha aportat des del 1982, quan es van adoptar els acords bàsics per al finançament de la Generalitat. Una conclusió d’aquest estudi (1), a banda d’insistir en la necessitat d’assolir la independència, és que hi ha un deute històric de 486.000 milions d’euros comptant només les partides més grans:

• les inversions en infraestructures per sota del que correspon al pes de Catalunya (50.900 milions),
• el dèficit fiscal, que incideix en les prestacions socials (375.000 milions) i
• el dèficit en la balança de pensions (30.000 milions).

No s’hi compta un sens nombre de decisions (beques, Fons NextGeneration…) que constantment esgarrapen recursos de Catalunya per tota mena de conceptes.

No creiem que l’Estat espanyol torni mai tots aquests diners a Catalunya. Pel que fa al passat, l’objectiu és el rescabalament més gran possible, que podria començar per la condonació de tot el «deute» al FLA. I en el futur, que aquesta sagnia es redueixi ràpidament fins a assolir uns nivells de solidaritat amb les altres comunitats autònomes en línia amb el que fan els Estats normals. Dues regles bàsiques de la solidaritat que a l’Estat espanyol ara estan lluny d’acomplir-se són:

• que el qui dona no es torni més pobre que el qui rep (principi d’ordinalitat). El percentatge de persones pobres a Catalunya volta el 20%, mentre que al conjunt de l’Estat volta el 15% (2).
• que el qui rep s’esforci per deixar de necessitar rebre. El dèficit fiscal creix cada any i el nivell d’acompliment dels pressupostos d’inversions no puja.

1. Font: https://www.parlament.cat/document/actualitat/401696077.pdf . El que resumim aquí és una molt petita part de les malvestats que s’informen en aquest estudi.
2. Font: https://govern.cat/salapremsa/notes-premsa/422863/el-25-9-de-la-poblacio-de-catalunya-es-troba-en-risc-de-pobresa-o-exclusio-social-l-any-2021-enfront-del-26-7-del-2020

PARLEM DE DÈFICIT FISCAL

Pinzellades d’Economia

https://economia.gencat.cat/ca/inici/nota-premsa/?id=552602

Quan algú vol enganyar a algú altre, ha d’amagar la veritat. Això és el que ha estat fent l’Estat Espanyol amb les xifres dels nostres impostos per, d’aquesta manera fer que no es conegui l’enormitat de diners que marxen del nostre país i no retornen per cap concepte.

Això afecta tots els habitants de Catalunya. Parlem de les persones, treballadors i empresaris que vivim a Catalunya i del dèficit fiscal que patim de forma continuada des de fa més de 40 anys sense fer distincions de sentiments o ideologies.

Si bé el Gobierno actual s’ha compromès a publicar les balances fiscals, fins avui encara és un dels secrets més ben guardats des del 2016.

Una balança fiscal és la diferència entre el que paguen els ciutadans i el que reben en forma de prestacions (com la sanitat o l’educació…), serveis (com les pensions…) i inversions (com les que falten a Rodalies…). Si bé hi ha dos mètodes de càlcul, nosaltres publiquem el de “Flux Monetari” que s’admet internacionalment quan es tracta d’esbrinar quines són les diferències entre territoris.

Hem manllevat les dades dels càlculs fets per la “Societat Catalana d’Economia”, veure taula 1.

L’impacte sobre cadascun dels ciutadans amb dades del 2021 que són les darreres que s’han publicat i una població de 8 milions d’habitants, és el que es pot veure a la taula 2. I a quina velocitat se’n van (taula 3).

Dit d’una altra manera, per cada Euro pagat en impostos, es perden 30 cèntims i aquesta xifra es manté constant al llarg dels anys.

Si no hi hagués aquesta fuita contínua de diners, els ciutadans podríem fruir de millors prestacions, serveis i inversions i al mateix temps pagar menys impostos. Resumint podríem fruir d’una millor qualitat de vida.

Taula 1. BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB EL SECTOR PÚBLIC CENTRAL
	2019	2020	2021
Ingressos aportats per Catalunya	63.924	72.216	75.436
% Catalunya/total	19,60%	19,30%	19,20%
Despeses rebudes a Catalunya	43.721	51.444	53.454
% Catalunya/total	13,40%	13,70%	13,60%
Dèficit Fiscal	–20.203	-20.772	-21.982
% sobre PIB	–8,50%	-9,80%	-9,60%

*Dades en Milions €
Com que l’Estat no dona una part (21% aprox.) de les dades de la despesa, hem hagut de fer una estimació mitjançant una projecció de les dades conegudes. Aquesta projecció podria fer variar molt lleugerament el percentatge sobre el PIB. Les dades considerades es poden consultar a l’enllaç següent: https://www.5centims.cat/balanca-fiscal-2020-2021/

Taula 2.
	Total	Persona	Família
Impostos	75.436.000.000 €	9.430 €	37.720 €
Despeses	53.454.000.000 €	6.682 €	26.728 €
Dèficit	21.982.000.000 €	2.748 €	10.992 €

Taula 3.
	Total	Persona	Família
Mes	1.831.833.333 €	229 €	916 €
Setmana	422.730.770 €	53 €	212 €
Dia	60.224.658 €	8 €	32 €
Hora	2.509.361 €
Minut	41.823 €

RECULL DE NOTÍCIES D’ECONOMIA

Pinzellades d’Economia

CentreCatalàdeNegocis,juny2023 https://ccncat.cat/blog/2023/09/18/el-deﬁcit-ﬁscal-acumulat-els-ultims-19-anys-es-de-518-000e/

https://www.elpuntavui.cat/barcelona.html

https://www.diaridegirona.cat/economia/2023/07/29/catalunya-tercera-comunitat-mes-impostos-90455237.html

https://t.co/23HLeEUBDX (https://x.com/nataliamasguix/status/1760977486547132457?t=XvRRbbF8Kpy1zrC2fF6ZjQ&s=03)

https://www.elpuntavui.cat/societat/article/12-infraestructures/2148863-l-execucio-d-obra-estata-catalunya-toca-fons-el-2021.html

I si parlem de llengua?Paraules en català de mal traduir al castellà Capsigrany. És una manera de referir-se de manera despectiva a una persona que obra demostrant poc enteniment. Somiatruites. Defineix una persona que viu als núvols o sempre està despistat Pixapins. Manera d’identificar –despectivament– aquelles persones de ciutat que passen un cap de setmana o les vacances als pobles de muntanya Rauxa. El seny i la rauxa és una expressió molt comuna a Catalunya. Mentre que la paraula seny podria trobar una paraula molt directa en castellà (cordura), la paraula rauxa no té substitut; alguna diccionaris la tradueixen per arrebato o vena loca però no hi ha traducció perfecta. Feinada. És una paraula molt utilitzada. Significa tenir una gran quantitat de feina, però la traducció al castellà és inexistent. Un montón de trabajo és la frase que pot assimilar-se més al mot català.

Gerard Mira, el Món. https://elmon.cat/societat/llengua/cinc-paraules-catala-dificil-traduir-castella-788291/