En la consulta interna que l’ANC va fer als seus socis el juliol passat, el 87,8% dels votants vam dir sí a participar activament en el projecte de fer unes eleccions primàries per escollir els candidats a les municipals de maig. Per això, lliurement i juntament amb altres, vam constituir la plataforma Primàries per Catalunya, que per a nosaltres tenia tres objectius principals:

1. El primer: interpel·lar els partits sobiranistes i republicans a fi d’aplegar forces en una llista unitària i guanyadora, que barri el pas als partits polítics que van votar el 155 (PSC, C’s i PP) i també els indefinits de sempre, que ens aporten una de calç i una altra de sorra (sempre més de sorra que no de calç).
2. A Barcelona, com en d’altres ciutats, lamentablement no s’han assolit acords per constituir llistes unitàries de l’independentisme. Les primàries obrien la possibilitat d’unir-nos des de baix, per mitjà de llistes transversals obertes a tothom.
3. Aquest sistema permetia implementar per primera vegada un nou mètode participatiu i democràtic que dona el poder al poble per escollir els candidats que ens representaran a les institucions del país, en aquest cas, municipals.

El motiu és molt clar: Catalunya necessita el màxim possible de consistoris i alcaldes independentistes que contribueixin sense embuts a construir la República que ens farà lliures.

Sabíem que no era un objectiu fàcil, que comptaria amb la incomprensió d’aquells que s’estimen més fer partidisme que no pas país. A Barcelona, excepte Demòcrates per Catalunya, cap partit no va donar suport al projecte de primàries, i el més lamentable fou que en alguns casos, per activa i per passiva, el van boicotejar. El “pluralisme” esgrimit per alguns polítics en negar-se a participar-hi contradiu el principi mateix de les primàries: candidatures obertes i transversals. Hem sentit veus de càrrecs electes fent retrets a l’ANC, dient que hem apostat per “contribuir a fragmentar més l’independentisme”, quan són ells els responsables de la manca d’unitat en l’àmbit municipal i més enllà. L’Assemblea no pot ser mai –i no ho serà– un peó en el joc polític partidista.

Ha estat vergonyós que els mitjans públics de comunicació no hagin donat informació sobre el sentit real de les primàries ni de les moltes activitats que es van fer, prèvies a les votacions. Alguns mitjans van distorsionar els seus objectius tractant d’identificar tot el moviment amb un dels candidats.

Amb comptades excepcions, la ràdio, la televisió i els diaris catalans van ignorar el moviment renovador que es posava en marxa. Només a les acaballes del procés algun d’ells en va fer un cert ressò quan, curiosament, ja estàvem en plena votació (FACS, per exemple). Tantes tertúlies i tants debats com hi ha a les ràdios i televisions del país i cap no va dignar-se a tractar seriosament què significaven les primàries.

L’ANC ha estat fidel a la seva línia fundacional: hem promogut, actuat i treballat durament per fer possible la regeneració democràtica en forma de participació ciutadana.

Mai no hem donat suport específic a cap dels més de 50 candidats que s’han presentat per Barcelona, a qui els mitjans de comunicació no els han permès donar-se a conèixer ni exposar les seves propostes per a la ciutat. Alguns d’aquests mitjans -curiosament- han anat ressaltant la figura del candidat que ha estat el guanyador de la primera volta. No era esperable un comportament tan sectari com el que hem viscut.

Com a ANC no ens toca opinar sobre el resultat de les votacions, hem fet la nostra feina de donar a conèixer el projecte i inscriure el màxim de persones al registre de votants, hem constituït meses electorals i hem participat en l’escrutini. Potser vam acceptar un reglament massa favorable al cap de llista, potser esperàvem més generositat i transversalitat de la candidatura guanyadora, però, malgrat la situació tan poc favorable que hem descrit, hem de valorar molt positivament haver arribat a més de 40.000 inscrits al cens electoral i que, a Barcelona, quasi 10.000 persones, en la primera volta, hagin exercit el seu dret a votar i que més de 6.000 ho hagin tornat a fer en la segona volta.

Hem demostrat que fer eleccions primàries amb llistes obertes, transversals i inclusives és possible i que l’empoderament ciutadà pot superar el sectarisme i l’egoisme dels partits polítics, que han optat per escollir els seus candidats en assemblees partidàries tancades o als despatxos dels seus dirigents.