Eixamplem_29 | assembleaeexi.cat

Butlletí #29 · juny 21

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

març 7, 2024

Eixamplem-46

Congreso de los Diputados

desembre 13, 2023

Eixamplem-44

Foto: Diari de Girona · Marc Martí

setembre 6, 2023

No va de cansament, va d’independència

Editorial

Quan un ciutadà es fa soci de l’Assemblea no li demanem de quin partit és ni què vota, perquè l’ANC és una associació transversal que treballa per aconseguir la independència amb la convicció que és el millor per esdevenir un país lliure, més just i més pròsper. La independència és una qüestió de país per damunt dels partits polítics, i aquest objectiu reuneix diverses sensibilitats que treballem per aconseguir la mateixa fita: exercir el dret dels catalans a decidir el nostre futur com a nació.

A l’Assemblea, volem fer camí, i teniem com objectiu superar el 50% de partidaris de la independència; a les eleccions del 14 de febrer d’enguany, aquesta fita s’ha superat i s’ha aconseguit gairebé el 52%, fet que demostra que la població catalana persisteix i augmenta en aquest desig.

Són molts els obstacles que la majoria de la població catalana ha de suportar: una la repressió contínua i creixent contra polítics i població en general, una autonomia tutelada i escanyada econòmicament, un poder judicial aferrat en la defensa de la unitat d’Espanya per damunt de la justícia, la dificultat de joves i famílies per poder viure amb les necessitats mínimes resoltes, un dèficit fiscal que no para de créixer… els greuges són tan evidents que cada cop més gent pren consciència que, lligats a l’estat espanyol, només ens queda retrocedir i empobrir-nos encara més.

Durant aquest temps d’espera, l’Assemblea va convocar una concentració a la pl. de Catalunya per celebrar la majoria independentista a les eleccions i al parlament i recordar la necessitat d’aprofitar aquests resultats per planificar el camí cap a la independència.

El passat 16 de maig una altra concentració va omplir la pl. de St. Jaume de gom a gom per demanar que es fes govern i no es malbaratés el resultat de les eleccions. Els convocants van ser l’Assemblea, Òmnium i també hi va participar La Cambra de Comerç, Súmate, Meridiana Resisteix…

El 22 de maig, la concentració és va traslladar a Figueres, aquest cop en contra de la imputació de 330 investigats pel tall de la AP7.
Ara cal tornar a guanyar el carrer. La pandèmia va de baixa i no podem desentendre’ns de les propostes contra la pèrdua de drets fonamentals o a favor de la llibertat i el retorn del presos i exiliats. Aquestes reivindicacions s’han de veure recollides durant la darrera setmana de maig, quan celebrarem la IX Assemblea General quan votarem de forma telemàtica i decidirem el Full de Ruta de l’Assemblea per als propers mesos en el camí per aconseguir la necessària independència.

L’Assemblea, com també Òmnium i els partits polítics independentistes formen part del Consell per la República, un ens amb unes característiques bàsicament digitals que el situen fora de l’abast de l’estat espanyol. En aquest butlletí hi trobareu informació i us encoratgem a formar-ne part.

També convidem als nostres lectors i lectores que ens acompanyin es registrin com a socis o simpatitzants de l’Assemblea; aquesta participació ens fa coprotagonistes actius en l’assoliment d’un futur millor.

#25

Butlletí

AFP

Què és el Consell per la República (CxR)

Entrevista

El butlletí Eixamplem parla amb les persones responsables dels Consells Locals per la República als barris de l’Eixample i Les Corts.

Eix.: Què és el Consell per la República i per perquè ens cal aquest organisme?

CxR: El Consell Local per la República és un organisme transversal format per persones de diferents posicions polítiques, sorgit a partir de l’exili forçat del president de la Generalitat i de bona part dels consellers legítims a causa de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola. És, per tant, fruit directe de la repressió contra la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament a les urnes. I aquest és precisament el seu objectiu principal: Fer efectiu el mandat popular del Primer d’Octubre.

El Consell per la República impulsa la democràcia directa i la participació de la ciutadania i la presa de decisions. Internacionalitza la causa catalana i denuncia la repressió de l’estat espanyol envers el poble de Catalunya.

Eix.: Qui en són els dirigents?

CxR: El Consell està format per un president, Carles Puigdemont, un vicepresident, Toni Comín, i deu membres més: Antoni Castellà, Guillem Fuster, Carme Garcia, Lluís Llach, Aurora Madaula, Antoni Morral, Elisenda Paluzie, Isaac Peraire, Clara Ponsetí, Lluís Puig, Rut Ribas, Marta Sibina, Neus Torbisco. Té el suport del Partit Demòcrata, Esquerra Republicana, Poble Lliure, Independentistes d’Esquerres, Acció per la República, Demòcrates, Solidaritat Catalana per la Independència, Reagrupament i Junts per Catalunya. Tots de tendències polítiques diverses.

Eix.: Com s’organitza?

CxR: L’òrgan més important de l’estructura del Consell és l’Assemblea de Representants, que té, entre altres funcions la de impulsar i controlar l’acció política del Consell de Govern i escollir el president del mateix. Tant uns com altres són escollits per vot directe.

Eix.: Què se’n fa de les quotes?

CxR: L’Entitat es finança amb capital privat a través d’aportacions de la societat civil. Tot fora de la influència de l’estat espanyol. Periòdicament es fan informes per a la transparència administrativa. El darrer informe publicat és del març del 2021 on s’informava de la distribució de pressupostos entre els capítols d’actes i projectes, costos de personal seguretat i viatges, acció jurídica, comunicació, despeses generals i desenvolupament tecnològic.

Qualsevol mesura antidemocràtica imposada per l’estat espanyol és sistemàticament denunciada en l’àmbit internacional.

Eix.: Per a què serveix el carnet?

CxR: Ens permet acreditar-nos com a membres de la nació catalana, no és imprescindible per exercir els nostres drets; però si que és necessari per identificar-se. La Identitat Digital Republicana és un documenten clau de Països Catalans, i no es circumscriu a les fronteres administratives que marquen els estats espanyol i francès. Gràcies a la Identitat Digital Republicana es podrà participar a les votacions del Consell i crear comunitat, cohesió social i consciència de col·lectivitat al voltant del Consell per la República, tot creant espais de sobirania i d’apoderament del ciutadà. A més, permetrà de fer gestions i tràmits que l’estat espanyol no controlarà o, fins i tot, desconeixerà gràcies al xifratge de les comunicacions digitals. La ID Republicana és la llavor d’una futura república moderna i eficient que aposta per impulsar la democràcia directa i apoderar la ciutadania en la presa de decisions. És com una estructura d’Estat.

Podeu sol·licitar-la aquí: https://consellrepublica.cat/idrepublica o també a: https://dades.consellrepublica.cat/register

Eix.: Què són els Consells Locals per la República i quina tasca fan?

CxR: Els Consells locals representen el Consell de la República en cada demarcació territorial on estan implantats, han de promoure els valors del Consell, afavorir la unitat d’acció estratègica, col·laborar amb les institucions i entitats en aquelles accions que tinguin per objectiu fer efectiva la República catalana, impulsar i promoure l’acció política del Consell i fomentar-ne la inscripció per dotar-lo de la màxima legitimitat.

L’objectiu del Consell es fer efectiu el mandat del Primer d’Octubre, la independència de Catalunya. Tasques quotidianes són estar al servei de la ciutadania per fer arribar al Consell qualsevol qüestió relacionada amb les eines digitals que el Consell facilita per promoure la participació. El consell funciona bàsicament en línia, per evitar la repressió i la censura de l’estat espanyol i per funcionar més eficaçment. Les persones que tenen dificultats per operar digitalment tenen al seu servei els Consells Locals per ajudar-les. La relació dels Consells Locals amb el Consell esdevé clau per dotar de fortalesa estratègica el conjunt de la xarxa de Consells i d’orientació compartida i coordinada d’accions i projectes. Només així es podran restituir plenament els drets dels nostres presos polítics i exiliats. El web del Consell és: www.consellrepublica.cat

Eix.: Quina relació hi ha entre el Debat Constituent i el Consell per la República?

CxR: El Debat Constituent és una iniciativa que emana del Parlament de Catalunya, mentre que el Consell per la República és una entitat privada fora del territori.

Eix.: Feu alguna demanda a la societat independentista catalana?

CxR: Sí, que contemplin favorablement la inscripció al Consell per la República perquè com més gent apleguem, més força tindrem. Serem una veu potent que parla directament a Europa.

Cuines fantasma

Precarització laboral i nul·la consciència mediambiental

L’any 2016 les Corts registrava la primera cuina fantasma de Barcelona. Ho feia sense generar soroll, ni ambiental ni mediàtic, amb resultats poc estimulants a ulls dels seus propietaris; com a mínim, a curt termini. Tanmateix, l’any 2020, amb l’esclat de la pandèmia, es donaven les condicions per escalar aquell primer assaig. La suspensió de drets fonamentals i el desplegament de mesures de control social esdevenien el còmplice necessari dels oportunistes de torn, les plataformes digitals. Així, el sector de la restauració, sobretot els restaurants, s’han vist obligats a tancar o a adaptar-se al que comença a ser un nou hàbit de consum, encarregar el menú mitjançant una aplicació mòbil. Amb el confinament i el seu corol·lari hem deixat de sortir a menjar fora per fer-nos portar l’àpat a casa.

Glovo i Deliveroo, plataformes digitals de referència, operaven en el sector amb aquesta lògica ja abans de la pandèmia; això no obstant, han entès els efectes del control de la mobilitat, límit d’aforaments i restriccions horàries i ho estan aprofitant. No és casualitat que, en aquest temps marcat pel coronavirus, les trobem rere les cuines fantasma, per tant. S’han fixat un objectiu, acaparar el mercat. A les Corts, en la lluita per l’exercici del monopoli, recentment ha esclatat el cas de les obres de l’antic taller tèxtil del carrer Felipe de Paz, on Travis Kalanik, fundador d’Uber, impulsa una segona cuina fantasma, amb 1.400 m2 de superfície i dissenyada per allotjar-hi 40 cuines. Mentre l’Ajuntament concedia les llicències corresponents sense cap mena de prevenció, les veïnes i veïns de la zona afectada observaven, amb preocupació i inquietud, com s’aixecava una immensa xemeneia a tocar de finestres i balcons. La construcció d’elements industrials en una superilla -l’objectiu de la qual busca preservar espais públics saludables, verds, justos i segurs, on s’afavoreixin les relacions socials i l’economia de proximitat- evidenciava l’escassa diligència consistorial i prenunciava el tipus d’activitat del nou equipament. La imatge d’una cuina industrial -riders a tota hora, proveïdors entrant i sortint, fums, sorolls, problemes de mobilitat, pèrdua de comerç de proximitat, competència deslleial, etcètera- s’anava consolidant. Finalment, la pressió veïnal ha forçat la intervenció dels serveis tècnics del districte i, a l’espera dels tràmits corresponents, s’ha paralitzat el projecte temporalment.

Però, què són les cuines fantasma? La idea de menjar per endur no és nova. Molts restaurants han vist en aquesta opció una sortida per complementar el tipus de servei i optimitzar el seu model de negoci. El menjar per endur, per tant, no genera cap recel en aquest esquema. Per contra, les dark kitchen -expressió amb què se les coneix originàriament- o cuines fantasma -concepte amb què ens hi referim en català- constitueixen un sabotatge socioeconòmic. La visió espectral, fosca i desanimada a què remet la seva etimologia és prou eloqüent. Una cuina fantasma és un espai on s’acumulen, compartimentades, petites cuines independents des d’on falsos autònoms preparen menjar per a ser repartit per més falsos autònoms. Les plataformes digitals s’ocupen de gestionar l’espai, l’aplicació mòbil des d’on es fan les comandes i les dades sostretes amb l’ús de l’aplicació mòbil. Diguem que penetren en el sector d’esquenes al sector. L’objecte del seu interès no és guanyar-se la vida satisfent les i els comensals. És la disputa pel sector en si, la fi de la restauració tradicional i la consagració d’un nou model econòmic, l’economia de plataforma, basat en la precarització laboral i la nul·la consciència mediambiental.

El rebuig de les veïnes i veïns de les Corts a la macrocuina fantasma de Felipe de Paz és una lluita que no només afecta el seu present més immediat sinó, sobretot, el futur de totes. Cal que siguem moltes veus les que denunciem aquest fenomen i que l’administració en prengui consciència. Cal que el procés de regulació de les macrocuines fantasma que, el passat vint-i-ses de març el Govern municipal va enunciar endegar, serveixi exclusivament per constatar la inviabilitat d’aquesta mena de projectes especulatius.

Col.lectiu d’entitats de Les Corts

Lluita no violenta

Consells

Consell 9: Com afeblir els pilars del poder opressor

Normalment entenem el poder com quelcom que va de dalt a baix: el que decideix la persona que hi ha a dalt es converteix en un fet per al poble l’ endemà. Però la realitat és una mica diferent: en una societat el poder prové del poble. Tenim moltíssim exemples importants de com la gent del poble ha decidit sobre el destí de les nacions. I tu pot ser una d’aquestes persones.

De fet en una societat, el poder opera des de les institucions i les organitzacions que nosaltres anomenem, “pilars de suport” La clau està en identificar quins són els pilars més importants. Podeu fer una llista dels principals pilars de suport del vostre país com: policia, exèrcit, mitjans de comunicació… I començar a pensar en com estan construïts aquests pilars. De seguida entendrem que aquests pilars estan fets de persones i que aquestes persones poden canviar d’ opinió, poden canviar la perspectiva i unir-se al vostre moviment. El focus de la lluita noviolenta en aquests pilars funciona perquè canvia l’estructura de poder, però hem de tenir clara una cosa. Cal “convertir” la gent. No es guanya pressionant els pilars. L’única manera de guanyar és persuadint la gent que forma part dels pilars a través d’un moviment massiu. Han de veure que el millor per a ells i per al futur de la societat és unir-se al moviment. Seieu a fer una llista d’ aquest pilars.

Que tingueu un bon vespre. Prou de desitjar. Feu que passi.

Consell 10: Com posar de moda el nostre moviment

Si mirem alguns exemples exitosos de moviments noviolents, veiem, que malgrat hagin estat capaços de construir una unitat, tenir una bona planificació, una bona disciplina noviolenta, una bona estratègia o unes bones tàctiques, hi ha una cosa molt important que hem pogut veure en cultures molt diferents, com a Ucraïna, Sèrbia, Chile i fins i tot Egipte: els seus moviments es van posar de moda.

D’ençà de Woodstock, aquest moviments han representat el millor de cada moment. I darrera d’ això hi ha intenció i estratègia. L’ ús de símbols, d’ eslògans, i fins i tot de la música per crear un ambient festiu. A Belgrad vam organitzar una gran festa al carrer entre cordons policials cap el 96 o 97, que va durar gairebé 72 hores, cantant i ballant…. Com a la plaça Tahrir, a El Caire, on cada vespre s’hi anaven afegint més i més joves.

Això construeix una identitat de grup però també una espècie d’orgull de pertànyer al moviment. Fixeu-vos com anava la cosa a Sèrbia: Si no erets membre d’ Otpor¡, si no anaves a les accions, si no portaves la samarreta no erets ningú. Hi ha una anècdota d’un noi que tenia l’equipació d’un jugador estrella. Un dia va rentar la samarreta i l’equipació i la va estendre al balcó. Al dia següent va descobrir que algú s’havia enfilat fins el seu balcó i li havia robat la samarreta de Otpor¡, no pas la del futbol. Vam aconseguir que el moviment fos realment popular.

També vam aconseguir crear una espècie de rivalitat interna. Una cosa que vam aconseguir va ser que, el fet que et detinguessin fos el millor que et podia passar. Si no et detenien, almenys una vegada, no erets ningú. No podies sortir, no aconseguies cap cita ni anar-te’n al llit amb ningú. És important crear aquesta rivalitat interna i un sentiment de pertinença poderós. Penseu com podeu aconseguir que el vostre moviment estigui de moda, és molt important.