La crisi o emergència climàtica, conseqüència del canvi climàtic, juntament amb la desigualtat i la pobresa, són temes candents a escala mediambiental, econòmica i social, que poden ser abordats amb polítiques progressistes valentes des del govern de la República. La llei aprovada pel Parlament –i escapçada pel Tribunal Constitucional- sobre el canvi climàtic afirma que El canvi climàtic i els impactes que en deriven són el repte de caràcter global més important que les societats humanes han afrontat mai. Encarar aquest repte exigeix una transformació profunda dels actuals models energètics i productius i un compromís mundial al més alt nivell. L’escalfament global no és exclusivament un problema ambiental. Incideix en molts d’àmbits i esdevé una qüestió cabdal que afecta la biodiversitat, el model econòmic, la mobilitat, el comerç, la sobirania alimentària, l’accés a l’aigua i als recursos naturals, les infraestructures i la salut.

Per conèixer l’opinió d’un expert en el tema de la crisi climàtica relacionada amb el consum energètic, hem entrevistat en Josep (Pep) Puig i Boix, enginyer industrial, especialitzat en tècniques energètiques, cofundador d’Alternativa Verda (Moviment Ecologista de Catalunya) i posteriorment d’Els Verds, i regidor de l’Ajuntament de Barcelona entre el 1995 i el 1999 per Iniciativa-Els Verds. Actualment és membre del Parlament de Catalunya per Junts per Catalunya, com a substitut del pres polític Josep Rull.

Eixamplem: Avui, gairebé tothom –amb l’excepció d’alguns ignorants i/o manipuladors- accepta que el nostre planeta viu en una greu crisi mediambiental deguda al canvi climàtic. Quines són les causes principals d’aquesta crisi climàtica?

Pep Puig: El principal desencadenant del canvi climàtic és la crema de combustibles fòssils, que hem heretat dels nostres ancestres i que es va agreujar en l’era industrial amb la crema massiva de carbó, petroli i gas per obtenir energia. El consum d’aquestes matèries extretes del subsòl fa que s’alliberin grans quantitats de diòxid de carboni (CO2). Aquests gasos d’efecte hivernacle fan malbé la capa d’ozó i provoquen l’escalfament global del planeta amb totes les característiques negatives per al medi ambient i la salut que ja coneixem.

Eix.: Tot i que es tracta d’una crisi global, com ens afecta particularment a Catalunya?

P. Puig: Tenim un greu problema que no s’aborda suficientment. Hem heretat del franquisme un sistema energètic basat quasi exclusivament en la crema de materials fòssils. Tenim una situació d’absoluta dependència de la importació dels combustibles fòssils per produir aquesta energia contaminant, que hem de resoldre si volem fer un país lliure.

Ens podem trobar que tindrem un país amb independència política però amb una dependència brutal de les importacions dels combustibles fòssils forans.
Econòmicament ens perjudica molt, ja que el que paguem per disposar d’energia bruta són diners que se’n van del país.

Eix.: Encara som a temps de poder revertir aquesta situació? Què cal fer?

P. Puig: Sí que hi som a temps, si hi ha voluntat política des de les institucions i la ciutadania ho fa seu. S’ha de deixar de cremar materials fòssils que la gent utilitza en la vida quotidiana i això vol dir canviar d’hàbits de vida i no és simple, cal el suport de les institucions per facilitar aquests canvis. Avui tenim sistemes de producció d’energia neta sense la necessitat de cremar res, com l’energia eòlica o solar, i són molt econòmics.

Eix.: Quasi totes les mesures que ha pres el Parlament per lluitar contra el canvi climàtic han estat suspeses pel Tribunal Constitucional. En destacaria cap d’especial transcendència?

P. Puig: S’han fet algunes passes com el Pacte Nacional de la Transició Energètica de Catalunya, que, com diu el document, neix com una “necessitat de generar un diàleg entre totes les forces polítiques i la societat civil per consensuar un nou model energètic català renovable, net, descentralitzat, democràtic i sostenible, en línia amb els objectius de la Unió Europea en matèria d’energia”.

La llei de Canvi Climàtic 16/2017 és vigent però s’han de donar passes concretes per fer efectiva la transició energètica. De la llei aprovada pel Parlament, el Tribunal Constitucional ha suspès alguns articles rellevants, i per exemple, no se’ns permet decidir quan tancarem les nuclears, ni el calendari per decidir quan anirem reduint les emissions, perquè diuen que és competència de l’Estat, malgrat que la Unió Europea diu que les regions o els municipis han de poder decidir les mesures per fer front al canvi climàtic. Espanya és dels països que té més processos oberts per incompliment de directives europees que són molt més progressistes que les de l’Estat espanyol.

Eix.: En quina mesura tenir un Estat propi, independent del Reino de España, permetria fer una política més efectiva per lluitar contra la crisi climàtica?

P. Puig: D’entrada no tindríem un Tribunal Constitucional que ens impedeix avançar no solament en els temes energètic i climàtic sinó en altres, com la pobresa energètica.

Tots els problemes i reptes que hem heretat de la dictadura franquista es poden abordar de manera molt més democràtica.

A Europa, els països que millor funcionen en temes energètics i climàtics són els més petits, com Dinamarca, Bèlgica, Holanda o Suïssa, i no els grans estats que jo considero fallits, com Itàlia, França o Espanya. Alemanya que és un gran país, funciona millor en temes energètics perquè és una federació.
M’agrada recordar en Leopold Kohr, filòsof austríac, que en el seu llibre del 1957 The breakdown of nations deia que la democràcia és més efectiva en unitats més petites que també funcionen millor; hem de tendir cap a estructures a escala humana.

Eix.: Quin pot ser el paper de l’ANC per lluitar contra la crisi climàtica?

P. Puig: L’abordatge de temes com l’energia, l’ecologia o els residus, per part d’una organització independentista que en fes bandera, acostaria a gent que encara pot ser reticent a fer el pas cap al nostre sector. En aquest moment, la campanya sobre Consum estratègic va en aquesta direcció.