“Si l’Assemblea no existís, algú l’hauria d’inventar”, aquesta contundent afirmació la feia el passat 11S un manifestant anònim, que mostrava satisfacció per l’èxit rotund de participació i entusiasme de la manifestació organitzada per la nostra entitat.

Això va ser possible perquè «L’Assemblea Nacional Catalana és una organització de la societat civil estrictament independent dels partits i l’administració.» i també perquè: «L’Assemblea no rep ni un euro de diner públic».

El 10 de març del 2011 va tenir lloc l’assemblea constituent de l’ANC que va aprovar el primer full de ruta cap a la independència política de Catalunya. Aquest objectiu central i fundacional no s’ha modificat, ni es modificarà, perquè és la raó de l’existència de l’Assemblea.

És una paradoxa que sigui una de les poquíssimes organitzacions que esperen amb delit poder-se dissoldre, ja que això voldrà dir que hem arribat a la independència del nostre país i l’Assemblea ja no té motiu d’existir.

Arran de la manifestació d’enguany, que ha estat transversal i oberta com sempre, hem vist amb estupor i tristesa com un sector polític independentista i molts mitjans de comunicació (incloent-hi TV3 i Catalunya Ràdio) van iniciar una campanya intentant desprestigiar l’Assemblea i boicotejar la manifestació. Fins i tot l’actual president de la Generalitat i una part important del Govern, en una actitud insòlita i contradictòria, van decidir que no hi participarien, trencant el consens i la tradició independentista.

Afortunadament els càlculs polítics contra l’Assemblea van fracassar, la manifestació va ser un èxit d’assitència i combativitat i és possible que per a molts indecisos el boicot anunciat fos un estímul per anar-hi. Els que van renunciar a donar suport al lema de la manifestació: TORNEM-HI PER VÈNCER, INDEPENDÈNCIA, han de donar explicacions i ser clars per poder saber si continuen dalt del carro cap a la independència o si ja s’han baixat.

Els canvis en la composició del Govern de la Generalitat han significat la ruptura del 52%. Ja no podem comptar amb les estructures autonomistes per avençar cap a la República. La composició del nou govern amb personatges tronats, contraris a la independència i l’1-O, i la manca de suport parlamentari, no són un bon averany. La història, algun dia, demanarà comptes als responsables de la desunió i l’enfrontament fratricida entre independentistes.

Es diu que l’Assemblea va contra els partits, i no és cert, el que és ben cert és que va contra l’estratègia de renúncia, d’entrega i desmobilització, que fa el joc als espanyolistes del 155, enemics de la nostra llibertat.

La veu de l’Assemblea molesta als que han oblidat o reneguen de l’1 d’octubre i aposten només per un diàleg (que no arriba ni a negociació) amb el Gobierno de España, que mai compleix els seus acords. Cada cop és més evident que és tracta d’una taula estèril amb l’objectiu de distreure i confondre els ciutadans, perquè després de més d’un any no ha aconseguit cap resultat i encara molt menys que ens acosti a la independència.

L’Assemblea vol, i sempre ha volgut, la unitat política dels independentistes, amb tota la seva diversitat i matisos ideològics, perquè sabem que la unitat fa la força i sense força no podem guanyar la independència. Per això rebutgem el sectarisme i l’enfrontament estèril entre els companys de camí.

Quan ens trobem al carrer per clamar per la llibertat i el dret a decidir, no ens interessa si tenim o no un carnet de partit, com no ens importa el color de la pell, ni quina religió o ideologia practiquem, a tots ens uneix el desig d’una Catalunya lliure i independent.

Sabem molt bé que l’enemic de la República és l’estat espanyol i tot el seu aparell, però també sabem que aquest pot tenir complicitats internes, volgudes o no, i mai renunciarem a denunciar-les i a reafirmar que per sobre de l’interès partidista hi ha la voluntat del poble que es va expressar, superant tots els esculls, l’1 d’octubre de 2017.