Butlletí #23 · Setembre 2020
Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts
Consells
En el butlletí Eixamplem anirem publicant la transcripció dels vídeos que el col·lectiu Lluita noviolenta fa difusió per la xarxa de Telegram
Hola, em dic Sergio Popovich, sóc el director executiu del Centre d’Estratègies d’Acció Noviolenta Aplicada i aquest és el calendari d’advent de la rebel·lió quotidiana.
Intentarem donar-vos 24 consells pràctics que us poden ajudar a canviar la vostra vida, a expandir la vostra lluita i, esperem, a canviar el vostre futur.
Hi ha el debat sobre tenir visió o no. I, definitivament, el més important d’un moviment és tenir una visió de futur.
Un cop ens van preguntar per què la transició a Sèrbia va ser exitosa i la resposta fou que sabíem el que volíem de bon començament.
Des del 1988 vam seure per decidir quina era la llista de llibertats que volíem: la llibertat d’expressió, una universitat lliure, eleccions lliures i justes… Aquests eren els nostres objectius.
També la pau i una excel·lent relació amb els veïns. Aquest era el tercer bloc que volíem: ser membres de la Unió Europea.
Avui hi ha un gran debat sobre la necessitat d’una visió del demà dels moviments que estan sacsejant el món i ocupant els carrers a llocs com Londres, Grècia o fins i tot Israel i Wall Street.
I la resposta a aquest debat és clara: has de saber què vols. Quina futura societat t’agradaria veure. No n’hi ha prou amb la llista de les coses que no voldries. Perquè això és el que motiva la gent a adherir-se.
Aquesta visió de futur ha de ser realista, perquè la gent se sacrificarà per allò que consideri realista.
I també ha de ser rellevant a nivell personal.
Hi ha d’haver una mica d’alguna cosa per a tothom de la societat, perquè no hem d’oblidar que el que realment volem és que molts grups socials diferents s’hi adhereixin.
En la lluita noviolenta només guanyes aconseguint grans nombres de gent.
Les multituds només seguiran una visió propera i realista que connecti amb els seus greuges i les seves necessitats.
Penseu en la vostra visió i que tingueu un bon vespre. Prou de desitjar. Feu que passi.
Per què l’humor és una eina tan important en la lluita Noviolenta?
La primera raó és que incrementa la moral de la teva tropa. Si la teva gent se sent feliç i experimenta una atmosfera divertida és molt probable que se sentin valents també.
Segon, el somriure espanta la por, no hi ha res millor que espanti la por que un bon acudit. Quan t’estàs enfrontant a un examen o qualsevol situació estressant comprens com el riure et pot ajudar.
Tercer, realment emprenya els dictadors. Hi ha molts casos en què realment l’humor és el gran recurs i posa les dictadures en problemes. Imagina el poble birmà posant fotografies dels seus generals als gossos del carrer. És una veritable humiliació a la seva cultura. (Si no et portes bé en aquesta vida et reencarnaràs en un gos de carrer). Així que ja tens la policia corrent al darrera d’aquests gossos.
Hi ha tants exemples on la gent fa servir la befa, l’humor i la caricatura en contra dels seus opressors! Saps?, realment fa mal. I, saps per què fa mal? Perquè amb els anys, aquesta gent es pren massa seriosament a ella mateixa. I no estan preparats per a això.
Podeu pujar-hi de peus que, si són ridiculitzats, poden fer coses realment estúpides. La gent ha ridiculitzat els seus dictadors en molts llocs i amb molt d’èxit. I això és molt diferent de les històries que pots veure en un reality show.
Prova-ho a casa, pensa en humor, pensa en bromes, pensa en el que et fa feliç i com pots riure en el teu camí cap a la llibertat.
Bon vespre. Deixeu de desitjar. Feu que passi.