Eixamplem. Butlletí nº 23 ANC

Butlletí #23 · Setembre 2020

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts

Eixamplem

març 7, 2024

Eixamplem-46

Congreso de los Diputados

desembre 13, 2023

Eixamplem-44

Foto: Diari de Girona · Marc Martí

setembre 6, 2023

Diada 11’S 2020

Editorial

Des de la Diada del 2019 ens han passat i estan passant tantes coses com a societat, i potser també a nivell personal, que el sentiment de desorientació és molt generalitzat i els reptes polítics, socials i sanitaris han augmentat. No ens queda altra opció que encarar-los i col·laborar com a veïns i ciutadans solidaris en la mida de les possibilitats de cadascú.

Per tot això, la Diada 2020 té com a objectiu reivindicar la independència com a l’eix del qual es desprèn la necessitat de ser lliures i la millora de la vida dels catalans pel que fa a salut, economia, sanitat, pensions…

Ara, a més de les mancances que ens suposa pertànyer a un estat en contra (la Generalitat només decideix en el 9%) hem de patir una pandèmia amb unes conseqüències sanitàries i econòmiques extraordinàries i no podem permetre l’empobriment i la malaltia al nostre país.

Què li diu l’ANC aquesta Diada als tres partits independentistes?: que siguin generosos i que s’organitzin conjuntament, preparant i dirigint-se cap a l’únic objectiu que ens deslliura: la independència. No perdem més temps.

Què ens diu als ciutadans?: que ens cohesionem més, que fem pinya i estiguem a punt quan arribi el moment. Que siguem persistents. Aquest és l’objectiu dels codis QR i els vincles amb altres persones i també amb associacions a les quals s’hauran de fer donacions. És la Diada virtual.

El lema de la diada és:

La diada presencial i descentralitzada l’organitzen les assemblees territorials en els seus territoris i es faran concentracions i/o marxes respectant la normativa sanitària del coronavirus, evitant tota mena d’aglomeracions.

Tot serà retransmès per televisió, youtube i altres mitjans audiovisuals.

Finalment, l’ANC us demana que us feu socis als que encara no ho sou (us regalarà una samarreta de la Diada 2020) i als que ja en formeu part i a la població en general. Us animem a comprar el lot, on trobareu la samarreta i alguns codis QR. La major part dels ingressos de l’Assemblea depenen de les samarretes de cada any. Siguem-ne conscients i celebrem la Diada al carrer i a les xarxes.
Trobareu informació sobre els codis QR als vídeos que publica l’ANC a la pàgina web i a XarxaIndependència i estigueu al cas de les propostes de la territorial més propera.

#23

Butlletí

El dèficit d’inversions de l’Estat

resta un 9,8% al PIB català

Si entre 2002 i 2017 l’Estat hagués invertit el que correspon a l’aportació de Catalunya a l’economia espanyola, el cost d’oportunitat acumulat arribaria als 23.820 milions d’euros i 113.000 llocs de treball.

L’impacte acumulat del dèficit d’inversions de l’Estat ha restat al PIB català 9,8 punts en el període 2002-2017, xifra que es tradueix en 23.820 milions d’euros, en valors de l’any 2018. Així ho conclou un estudi elaborat conjuntament per la Generalitat i AQR-Lab (Universitat de Barcelona).

L’informe analitza els dos punts del dèficit inversor de l’Estat: d’una banda, el fet que el govern espanyol inverteix a Catalunya quantitats inferiors al pes de l’economia catalana sobre l’espanyola i, de l’altra, el baix nivell d’execució dels projectes aprovats pel ministeri de Foment.

Per avaluar els efectes de la inversió pública en infrastructures sobre l’economia catalana, s’analitza la inversió del grup Foment a Catalunya, que suposa el gruix de les inversions efectuades pel conjunt del sector públic estatal. L’estudi utilitza una eina de simulació de polítiques econòmiques desenvolupada per la Comissió Europea, el model QUEST-CT adaptat a l’economia catalana, que no només permet estimar l’impacte de les inversions addicionals sobre el PIB en termes agregats, sinó també l’efecte sobre els seus components (com el consum o la inversió privada) i l’ocupació.

A més, si durant el període 2002-2017 l’Estat hagués invertit a Catalunya el que li pertoca segons el seu pes econòmic (15.476 milions d’euros addicionals), el 2017 el PIB hauria estat un 1,1% superior a l’observat. Aquest resultat s’explica no només per l’efecte directe d’un augment de la inversió pública sobre el PIB, sinó també per un augment de la inversió privada (efecte crowding-in) i de les exportacions. L’anàlisi també mostra que el fet que la inversió pública estatal estigui tan lluny de les propostes simulades té efectes sobre l’ocupació.

Per a la realització d’aquest estudi s’han elaborat tres escenaris:

El primer escenari

Situa la inversió del govern espanyol a Catalunya amb una execució del 85%, que és l’equivalent a la mitjana estatal. L’execució és la realització efectiva d’un projecte que ja ha estat aprovat. Segons aquest primer escenari, doncs, l’Estat hauria d’haver destinat 243 milions d’euros anuals més a Catalunya, cosa que es traduiria en un creixement del 0,3% del PIB en comparació amb el real al final dels 15 anys analitzats.

En el segon escenari

L’estudi suposa que l’execució fos del 100%, cosa que representaria una inversió addicional de 524 milions anuals i un PIB 0,6% punts superior.

En el tercer escenari

El supòsit és que l’Estat dediqués un 19% a la inversió pública a Catalunya, per damunt del 15% actual, per igualar-ho al pes de l’economia catalana sobre l’espanyola. Amb aquest escenari, el PIB seria 1,1 punts superior i la inversió extra seria de 967 milions anuals.

En concret, durant el període 2002-2017 s’haurien deixat de crear entre uns 29.500 i uns 113.000 llocs de treball, segons l’escenari analitzat.
Ara bé, l’informe de la UB i el Govern català va més enllà i calcula el que els economistes anomenen cost d’oportunitat, és a dir, el que es perd (o deixa de guanyar) per la manca d’inversions.

Els resultats d’aquest estudi es resumeixen en el quadre següent:

Escenari 1: L’Estat executa el pressupost aprovat per Catalunya en un 85%, equivalent a la mitjana estatal.
Escenari 2: L’Estat executa a Catalunya el 100% del pressupost aprovat.
Escenari 3: L’Estat dedica a Catalunya el 19% del total pressupost d’inversions, per igualar-ho al pes de l’economia catalana respecte del total de l’espanyola.

I cal no oblidar l’altra dada important:

A nivell del mercat laboral, el document xifra entre 29.500 i 113.000 els llocs de treball que es van deixar de crear per culpa del dèficit inversor.

Lluita no violenta

Consells

En el butlletí Eixamplem anirem publicant la transcripció dels vídeos que el col·lectiu Lluita noviolenta fa difusió per la xarxa de Telegram

Hola, em dic Sergio Popovich, sóc el director executiu del Centre d’Estratègies d’Acció Noviolenta Aplicada i aquest és el calendari d’advent de la rebel·lió quotidiana.

Intentarem donar-vos 24 consells pràctics que us poden ajudar a canviar la vostra vida, a expandir la vostra lluita i, esperem, a canviar el vostre futur.

Consell 1: Visió de futur i objectiu

Hi ha el debat sobre tenir visió o no. I, definitivament, el més important d’un moviment és tenir una visió de futur.
Un cop ens van preguntar per què la transició a Sèrbia va ser exitosa i la resposta fou que sabíem el que volíem de bon començament.

Des del 1988 vam seure per decidir quina era la llista de llibertats que volíem: la llibertat d’expressió, una universitat lliure, eleccions lliures i justes… Aquests eren els nostres objectius.

També la pau i una excel·lent relació amb els veïns. Aquest era el tercer bloc que volíem: ser membres de la Unió Europea.
Avui hi ha un gran debat sobre la necessitat d’una visió del demà dels moviments que estan sacsejant el món i ocupant els carrers a llocs com Londres, Grècia o fins i tot Israel i Wall Street.

I la resposta a aquest debat és clara: has de saber què vols. Quina futura societat t’agradaria veure. No n’hi ha prou amb la llista de les coses que no voldries. Perquè això és el que motiva la gent a adherir-se.

Aquesta visió de futur ha de ser realista, perquè la gent se sacrificarà per allò que consideri realista.

I també ha de ser rellevant a nivell personal.

Hi ha d’haver una mica d’alguna cosa per a tothom de la societat, perquè no hem d’oblidar que el que realment volem és que molts grups socials diferents s’hi adhereixin.

En la lluita noviolenta només guanyes aconseguint grans nombres de gent.

Les multituds només seguiran una visió propera i realista que connecti amb els seus greuges i les seves necessitats.
Penseu en la vostra visió i que tingueu un bon vespre. Prou de desitjar. Feu que passi.

Consell 2. L’humor

Per què l’humor és una eina tan important en la lluita Noviolenta?

La primera raó és que incrementa la moral de la teva tropa. Si la teva gent se sent feliç i experimenta una atmosfera divertida és molt probable que se sentin valents també.

Segon, el somriure espanta la por, no hi ha res millor que espanti la por que un bon acudit. Quan t’estàs enfrontant a un examen o qualsevol situació estressant comprens com el riure et pot ajudar.

Tercer, realment emprenya els dictadors. Hi ha molts casos en què realment l’humor és el gran recurs i posa les dictadures en problemes. Imagina el poble birmà posant fotografies dels seus generals als gossos del carrer. És una veritable humiliació a la seva cultura. (Si no et portes bé en aquesta vida et reencarnaràs en un gos de carrer). Així que ja tens la policia corrent al darrera d’aquests gossos.

Hi ha tants exemples on la gent fa servir la befa, l’humor i la caricatura en contra dels seus opressors! Saps?, realment fa mal. I, saps per què fa mal? Perquè amb els anys, aquesta gent es pren massa seriosament a ella mateixa. I no estan preparats per a això.
Podeu pujar-hi de peus que, si són ridiculitzats, poden fer coses realment estúpides. La gent ha ridiculitzat els seus dictadors en molts llocs i amb molt d’èxit. I això és molt diferent de les històries que pots veure en un reality show.
Prova-ho a casa, pensa en humor, pensa en bromes, pensa en el que et fa feliç i com pots riure en el teu camí cap a la llibertat.

Bon vespre. Deixeu de desitjar. Feu que passi.