Malgrat els efectes de Coronavirus/ Covid19, els independentistes de l’ANC som aquí, amb més motius que mai per lluitar per la República Catalana, un cop hem vist –una ve­gada més- la incapacitat, ineficacia i ineptitud del Gobierno del Reino de España per gestionar la crisi vi­tal que provoca la pandèmia.

Després que el Gobierno de Es­paña es mirés d’una manera in­dolent i irresponsable com s’ex­pandia el Covid19 des de la Xina cap a la resta del món, sense prendre cap mesura preventiva, la primera decisió contundent del Gobierno va ser recórrer a la Constitució del 78 per decretar, el 14 de març, l’estado de alarma a fi de recentralizar el poder i, així, esborrar la capacitat de la Sanitat catalana, que havia estat trans­ferida el 1990. D’això s’ha dit que correspon a un nou 155 “sanitari”.

Potser es pensaven que el Sars Cov-2 (o Covid 19) no arribaria mai –perquè Spain is different- o, si ho feia, no tindria cap transcendència, com va dir l’assessor principal del Govern d’Espanya, el Dr. Fernando Simón, director del Centro de Emergencias Ciudadanas y Alertas Sanitarias. El 31/01/20, en una roda de premsa, el Dr. Simón va afirmar: La realidad ahora sigue sin ser (Covid19) excesivamente transmisible… creemos que en Es­paña no va a tener –como mucho-más allá de algún caso diagnosti­cado. Esperemos que no haya transmisión local; si la hay, será muy limitada y muy controlada. Aquell mateix dia, l’OMS declarava l’emergència internacional…

Aquestes declaracions van ser durament criticades pel periòdic britànic de centre-esquerra The Guardian, que va assenyalar que Espanya s’havia convertit en l’epi­centre mundial del coronavirus. El mateix Dr. Simón, a finals de març, va deixar d’aparèixer a les rodes de premsa oficials –juntament amb els militars-, perquè havia caigut infectat pel mateix virus que sem­blava haver menystingut.

La ineptitud d’aquest “expert” queda palesa però amaga la mà­xima ineptitud de la persona que el va nomenar assessor, el Minis­tro de Sanidad, Sr. Salvador Illa Roca, llicenciat en Filosofia per la UB, secretari d’organització del PSC, que va “ascendir” a ministre segurament no pels seus mèrits professionals sinó per la quota política que el President Sánchez havia de donar a la filial catalana del PSOE.

La ineptitud del Sr. Illa, tan al­tiu i estufat, s’ha vist reflectida en múltiples ocasions, com ara en la compra de 650.000 (!!) testos di­agnòstics inútils i no homologats, motiu de l’endarreriment per aplicar les proves diagnòstiques a la població d’españoles y españo­las que tant esmenta el President Sánchez en els discursos.

La manca de previsió, el desig que tot el maneig de la crisi sigui centralitzat a Madrid per l’”Autori­dad Competente” i la introducció de l’exèrcit, la Policia Nacional i la Benemérita en la lluita contra la disseminació del Covid19 han por­tat el Gobierno de España a adop­tar una actitud absolutista i voler assimilar el virus a un enemic in­vasor que hem de derrotar mili­tarment, quan tothom sap que tan solament el podrem vèncer amb mesures sanitàries, basades en la ciència i el coneixement dels ex­perts epidemiòlegs i biomèdics.

Dels moltíssims errors i pífies atribuibles a les decisions del Go­bierno de España, n’hi ha algunes que voregen la criminalitat, com, per exemple, no haver confinat perimetralment la ciutat de Ma­drid, epicentre de la transmissió, i no haver permès que Catalunya es confinés, tal com ho va dema­nar reiteradament el President Torra i es pot llegir en la carta que va dirigir el 17 de març a la Mon­cloa (sense resposta).

“Como consecuencia de la evo­lución adversa de los datos epide­miológicos de la infección del SARS-CoV-2, el citado Plan está activado, a fecha de hoy, en fase de Emergencia 1. En el marco de esta fase, se decidió limitar la li­bre circulación de personas en el territorio administrativo de Cata­lunya, ordenando el confinami­ento de la población en sus hoga­res y prohibiendo la circulación en el exterior, a pie, con vehículo privado o transporte público o privado, colectivo o individual, ex­cepto en los casos previstos.” 

“Esta Resolución debe tener efectos cuanto antes, dada la si­tuación de emergencia en la que se encuentra nuestra sociedad, y es por ello que, en aplicación de lo dispuesto en el Real Decreto 463/2020 de 14 de marzo, por el que se declara el estado de alar­ma para la gestión de la situación de crisis sanitaria ocasionada por el SARS-CoV-2, se remitió ayer a su Gobierno, con el objetivo de que se permita publicar la citada resolución y, en consecuencia, ésta pueda tener plenos efectos.” 

Com dèiem abans: el silenci va ser l’única resposta, malgrat que dies després va ser el Gobierno, que va haver d’ordenar el confina­ment de tota la població de l’Estat.

La centralització de les com­pres de productes sanitaris de protecció i per al tractament dels malalts crítics, i la confiscació del material per las fuerzas de orden público ha estat una altra espifia­da monumental. Ha endarretit i ha dificultat la disponibilitat d’elements bàsics per al diagnòs­tic, la protecció i l’atenció sanità­ria i segurament ha significat el contagi de molt del personal sa­nitari i la mort de pacients greus.

La pífia més recent és el decret que trenca el confinament i obliga els treballadors de serveis no es­sencials a sortir de casa per pren­dre el transport públic i presen­tar-se al lloc de treball, que en la gran majoria dels casos no estan preparats per a aplicar les mesu­res de prevenció recomanades.

Novament, el dia 12 d’abril el President Torra dirigia una altra carta al President Sánchez reite­rant la demanda que no s’apli­qués a Catalunya el “desconfina­ment parcial”.

“El levantamiento de estas me­didas de confinamiento a partir del próximo lunes, 13 de abril, provocaran, según los informes de que disponemos, un aumento de contagios y la situación de co­lapso en el sistema sanitario de Cataluña.” 

“Por todo ello, le solicitamos que nos envíe los informes sanitarios y epidemiológicos de que dispone el Gobierno de España, para levantar las medidas contempladas en el Real Decreto Ley 10/2020.” 

Novament no hi va haver cap resposta a les demandes de la Generalitat.

Ara la proposta del President Sánchez és reeditar un nou Pacto de la Moncloa, rebatejat com “acuerdo de reconstrucción económica y soci­al”, que té per objectiu aconseguir que els partits polítics “sin condicio­nes previas” comparteixin la crisi provocada per la pandèmia, quan ells no han pres cap decisió.

Que consti que no hem entrat a valorar les pífies en el maneig eco­nòmic i social de les mesures –i no mesures- preses pel Gobierno de España, però davant tota aquesta improvisació, incompetència i auto­ritarisme els ciutadans de Catalu­nya ens hem de tornar a preguntar: De què ens serveix formar part de l’estado de las autonomías dins el Reino de España, on l’única veu és la que diu “ordeno y mando”?

I quina és la solució?: Trencar amb un Estat inútil, repressor, corrupte, classista i inepte, i cons­truir la República Catalana, que vetllarà pels interessos –també els sanitaris i socials- dels seus integrants. És hora de crear una nova societat més democrática, lliure, solidària i participativa.