Entrevistem el Sr. Pau Villòria, viceconseller del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, qui ens rep al seu despatx acompanyat de la Sra. Consol Cervera, responsable de coordinació i seguiment de projectes estratègics, en uns dies que alguns partits d’àmbit estatal, especialment de la dreta i la ultradreta, amenacen reiteradament amb una nova aplicació a Catalunya de l’art. 155 de la C.E.

Eixamplem: El pretext per part del PP quan va aplicar l’art.155 de la C.E. era el de “posar ordre” a les institucions catalanes, i el resultat ha estat un autèntic desgavell.

Pau Villòria: Correcte.

Eix: Per exemple, els Bombers s’han manifestat reivindicant millores en les condicions de treball, renovació de material obsolet, escassetat de personal que no permet assegurar adequadament la protecció de la ciutadania. Això és conseqüència del 155?

PV: Principalment ha afectat en el retard de la tramitació dels expedients que estaven oberts tant en millores del material com en altres aspectes i que no s’han recuperat fins fa poc temps. Hauria estat molt millor tenir el material quan era previst. Això, finalment, afecta la qualitat del servei que han de rebre els ciutadans, tot i que no es va arribar a situacions límit.

Eix: En l’àmbit de la sanitat pública?

PV: Una mica el mateix. Però en el cas de la sanitat i d’altres, la Generalitat té convenis de col·laboració amb entitats que presten directament els serveis als ciutadans. Això va comportar que alguns dels convenis quedessin aturats. Tot i que es van continuar prestant els serveis, alguns dels programes es van haver de reduir. Com no es podia complir el calendari de pagaments previst, algunes d’aquestes entitats col·laboradores van patir tensions de tresoreria, havent de demanar crèdits a bancs i fins i tot en algun cas, reduir temporalment la seva plantilla. Aquesta situació al final afecta el ciutadà, tot i que es van mantenir els serveis essencials.

 Eix: L’afectació va ser semblant en el camp de serveis socials i ensenyament?

PV: Sí. En general, els serveis que dona directament la Generalitat van anar funcionant tot i que les perspectives que hi havia d’ampliació de serveis o noves convocatòries van acabar paralitzades. Quant als serveis que es presten mitjançant entitats col·laboradores, aquests sí que es van veure més afectats, especialment en el camp dels serveis socials.

Eix: I en el Cos de Mossos d’Esquadra?

PV: D’entrada es va escapçar la cúpula de comandament, cessant el Conseller i el Major, com a màxim càrrec tècnic. S’ha de remarcar que el segon del Departament d’Interior va ser nomenat directament des de Madrid com a màxim responsable del Cos de Mossos durant el 155. A diferència dels altres departaments, on varen continuar exercint les funcions els secretaris generals, Interior va ser l’únic en què el govern de Madrid va nomenar el màxim responsable. En un altre àmbit, s’ha de dir que va afectar la tramitació de compra de munició, produint-se retards en l’adquisició de material, tot i estar en alerta 4 (de 5) per amenaça terrorista. Més endavant, la situació es va anar normalitzant. També podríem pensar que es desencalla quan constaten que no es faria servir per a cap mena de revolta.

Eix: Durant el 155, qualsevol tramitació, en dependre de Madrid, es va fer molt més complexa. Com ho va acusar el funcionariat?

PV: D’entrada, la cúpula política del govern legítim no hi era per prendre decisions. D’altra banda, es van imposar uns mecanismes de funcionament que no estaven d’acord amb la pròpia cultura de l’administració de la Generalitat. S’havia d’inspeccionar qualsevol expedient perquè no atemptés als principis constitucionals ni s’adrecés a res relacionat amb el procés, alguns documents ens els demanaven traduïts si volíem guanyar temps en la seva tramitació. En alguns expedients, la interlocució era amb quatre ministeris diferents. En definitiva, molta més complexitat burocràtica que es traslladava a tota l’organització, traduint-se amb una sobrecàrrega de feina que no aportava cap valor.

Vull agrair als funcionaris de la Generalitat que amb el seu esforç van aconseguir que l’afectació als ciutadans fos la mínima. Van ser moments difícils.

Eix: El desmantellament de les delegacions a l’exterior, considereu que va ser il·legal? Quin cost té tancar-les i tornar-les a obrir?

PV: Podem pensar que el que va ser il·legal va ser l’aplicació de l’art. 155 en el seu conjunt, tot i que faculta el govern de l’estat a actuar si considera que hi ha vulneració dels principis constitucionals. Considerem que abans hi ha altres mecanismes per poder reconduir la situació, com dialogar o accedir als tribunals de justícia ordinària com s’havia fet sempre. Però van renunciar sempre al diàleg i van imposar aquest sistema amb l’objectiu de paralitzar l’autogovern i perquè quedés anul·lat el procés.

Les delegacions tenen tasques de projecció del país al món, ajut als empresaris, difusió de la cultura, suport als ciutadans que viuen fora, etc., i això va tenir les seves conseqüències. Tot i que amb algunes modificacions, actualment ja s’han restablert gairebé en la seva totalitat, ja que va ser una prioritat del govern actual.

Això ha comportat un cost en rescissió de contractes de lloguer, acomiadament de treballadors, transport per retorn de material, cancel·lació de compromisos, etc. En total, les despeses es xifren en uns 1,3M€. Cost totalment sobrer, sobretot tenint en compte que es van tornar a obrir al cap d’uns mesos.

A més a més, el temps que s’ha perdut, tot plegat més d’un any, i encara no estan totes en ple funcionament a hores d’ara. Això ja no es pot recuperar.

Eix: Va transcendir que els representants del govern espanyol van quedar sorpresos de l’austeritat en el funcionament de les delegacions exteriors.

PV: Efectivament. Es van instal·lar al departament d’Exteriors per fiscalitzar tota la feina que es feia. Van tenir una especial obsessió en l’acció exterior del Govern de la Generalitat. Van fiscalitzar les agendes tècniques que provenien d’altres departaments, com el d’Empresa o el de Cultura. Algunes de les accions iniciades en aquells moments amb països molt interessants per obrir mercats, no es van poder materialitzar.

Eix: Encara perduren els efectes del 155? En quins aspectes encara no hem recuperat la situació inicial?

PV: L’informe que s’ha elaborat constata que hi ha tres situacions quant als danys per efectes de l’aplicació del 155:

Una que contempla tot allò que ja s’ha restituït, que fa referència al funcionament normal del serveis que presta la Generalitat i que podríem dir que ja funciona normalment en un 99%.

Una segona situació serien els temes pendents de plans sectorials i que comporten una feina prèvia complexa d’avaluació i preparació. Molts d’aquests van quedar aturats i s’estan recuperant, com el de turisme i d’estratègia marítima recentment aprovats.

En tercer lloc tindríem els plans que ja no es podran portar a terme mai més per diversos motius, o perquè s’han perdut els diners o perquè en set mesos hagin pogut canviar les necessitats o el punt de vista d’enfocar-ho segons el nou pla de govern.

En aquest sentit hi ha danys que no es podran reparar, com persones cessades que no han recuperat la feina, programes d’actuació que es van deixar de realitzar durant set mesos, com presència als mitjans amb finalitat divulgativa, convocatòria de subvencions, oferta de beques d’estudiants a l’estranger, reunions internacionals que es van produir durant aquells mesos i on no es va poder assistir i que podien ser oportunitats per a empresaris catalans, etc.

Eix: Els pressupostos que hi havia assignats a aquestes finalitats, on han anat a parar?

PV: Molts s’han recuperat i altres s’han perdut.

Eix: Els ciutadans contraris a la independència de Catalunya, n’han tret cap benefici, de l’aplicació del 155?

PV: Cap ni un. L’administració de la Generalitat quan governa no fa distinció entre uns i altres. Gràcies a la feina dels empleats públics es va minimitzar l’efecte, de cara al ciutadà, que va tenir l’aplicació del 155. Quan el govern de l’estat decideix aplicar el 155, l’afectació que té tampoc no discrimina ningú. I més enllà que algú pugui veure amb bons ulls que la Generalitat sigui intervinguda, no té cap aspecte positiu per al ciutadà.

Eix: L’impacte econòmic del 155, el tenim tancat?

PV: Bastant tancat. L’afectació ha estat d’uns 1.800 M€ en retards i altres circumstàncies. La pèrdua, la tenim xifrada en uns 130 M€ i estem treballant en quina part podem reclamar a l’estat. Hi ha un acord de govern aprovat que diu que es reclamaria administrativament al govern de l’estat la part que es pugui documentar.

Eix: Voldria afegir-hi alguna cosa més?

PV: Tres coses:

L’aplicació del 155 va ser un instrument planificat pel govern de l’estat per anular l’autogovern i qualsevol actuació relacionada amb el procés. No va ser improvisat.

Hi havia altres mecanismes abans que intervenir el govern de la Generalitat. Van imposar de forma coactiva i unilateral aquest sistema, fent una interpretació extensiva del 155 amb una actuació desproporcionada i innecessària.

Per acabar, considerem que l’aplicació del 155 va ser un fracàs. Si el que pretenia el govern de l’estat era acabar amb les legítimes pretensions del poble de Catalunya per autodeterminarse, el que ha quedat evident és que no ho han aconseguit.