En les darreres setmanes hem escoltat i llegit amb estupor les declaracions al diari El país de José Barrionuevo qui va ser ministre de l’Interior del primer govern del PSOE, presidit per Felipe González. Aquest individu afirmava sense cap embut ni vergonya: «Yo ordené liberar a Segundo Marey». Amb aquesta contundent declaració reconeixia davant de tohom el que havia negat quan fou ministre i quan fou jutjat. Doncs si, era ell qui dirigia i manava els GAL o Grupos Antiterroristas de Liberación, de trista memòria perquè van ser els responsables d’un dels episodis de guerra bruta més sagnants de la història de la «democràcia espanyola».

Recordem que els GAL van ser creats per comandaments de la policia espanyola, finançats amb fons reservats de l’estat, amb l’objectiu de fer la guerra bruta contra ETA. Els GAL són responsables d’unes 50 accions violentes incloent segrestos, tortures i 27 assassinats comprovats, alguns de gent innocent, no vinculada al grup armat basc ni al seu entorn.

El 1983 els GAL van segrestar a Segundo Marey, confonent-lo amb un dirigent etarra. El Sr. Marey era en realitat un ciutadà francés que no tenia res a veure amb ETA, malgrat que es va conèixer l’equivocació el mateix dia del segrest, el van mantenir retingut10 dies en condicions infrahumanes, mentre valoraven si el mataven o el deixaven lliure.

Ara l’exministre, es vanta d’haver-li salvat la vida i «concedir-li» la llibertat.

En un país democràtic de veritat, declaracions com aquestes a un mitjà de comunicació haurien d’haver causat un daltabaix polític fent que la justícia reobris la causa contra l’exdirigent dels GAL. Doncs no ha estat així, els membres del govern del PSOE han calla i esquivat el tema. Només el ministre Bolaños va haver de respondre a la interpel·lació d’una senadora del PNB condemnant els actes dels GAL «hay cosas que nunca hubieran de haber pasado», va afirmar sense aclarir que volia dir amb «cosas», potser parlava del judici a Barrionuevo i els GAL obert per Garzón?.

La guerra bruta o terrorisme d’estat és la pitjor forma de terrorisme perquè actua amb el suport de les estructures de l’estat i juga amb la impunitat de les accions criminals que comet. A més també utilitza la capacitat d’indultar als criminals, com va passar en el cas de Barrionuevo, Vera (i altres dirigents socialistes empresonats) que dels 10 anys de presó que dictaminà la sentència només en van complir 3 mesos, gràcies a l’indult del govern del Partido Popular, presidit per José Maria Aznar. L’any 2004 quedava en llibertat total, ja havia saldat els seus crims.

Que el terrorisme d’estat fos creat, finançat i dirigit per l’administració del primer govern socialista, que havia promès consolidar la democràcia i modernitzar l’estat, va ser particularment decebedor, i és que des del nivell més alt del govern, «Sr. X» o el famós «Pte» («Pendiente», no Presidente», segons va declarar al judici el comandant Manglano), fins als mercenaris sense escrùpols que mataven per diners, l’estat demostrava que qualsevol medi és aplicable per arribar a una finalitat.

Ho vam veure quan el PSOE va votar el 155 junt amb PP i C’s i avui ho podem veure amb l’espionatge de Pegassus a l’independentisme, a periodistes, advocats i sospitosos o als canvis en el codi penal que busquen poder extradir i jutjar al president Puigdemont, com han reconegut públicament el president Sánchez i la seva ministra Nadia Calviño.