Butlletí #46
Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts
Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts
Editorial
Som a principis del 2024, i continuem convençuts que la independència és més necessària que mai. Creiem i lluitem per aconseguir-la, malgrat que la voluntat i força del poble català, l’octubre del 2017, no va pas aconseguir que es proclamés el que havia guanyat a les urnes: ser independents.
Posteriorment, la brutalitat repressiva de la policia i l’aparell jurídic espanyol, sumades a la miopia i egoisme dels partits dits «independentistes», amb la seva desunió vergonyosa, podien haver trencat la nostra voluntat de ser lliures i sobirans, abaixar veles i conformar-se amb les molles. Potser també persones amb interessos espuris, desenganyades o dèbils poden haver renunciat. És d’aquesta manera com ens volen convèncer des dels mitjans de comunicació, a base d’enquestes. Però, sabem que el gruix del poble català segueix ferm i quan vegi una nova porta oberta es tornarà a posar dempeus i sortirà al carrer.
Recordem-ho: que Catalunya sigui independent significa trencar definitivament amb l’opressió, la imposició, i la discriminació. Però també:
– Deixar de formar part de la monarquia borbònica, tronada, corrupta i anticatalana.
– Tenir una República basada en una democràcia plena.
– Trencar definitivament amb el postfranquisme que impregna l’estat espanyol.
– Legislar a favor del país, sense limitacions, censures ni restriccions.
– Crear un aparell judicial imparcial, on es faci realment justícia.
– Alliberar-se de l’ocupació policial i militar espanyoles.
– Disposar dels nostres diners sense patir l’espoli endèmic i combatre la corrupció.
– Protegir i promoure la nostra cultura i la nostra llengua sense limitacions.
– Tenir l’escola catalana que volem, sense por a allò que digui el tribunal constitucional espanyol.
– Fixar la nostra política d’immigració i d’acollida.
– Fixar la nostra política internacional i tenir veu pròpia a Europa i el món…
Per tot això i per moltes més raons, Catalunya només pot tenir futur si arriba a la plena Independència, difícilment es pot aconseguir amb «taules de diàleg», i pactes i promeses incomplertes, per mes «progressistes» que diguin ser els espanyols, que primer de tot són això: espanyols.
Països que estaven molt pitjor han aconseguit la sobirania plena, per què no podem fer-ho nosaltres?
Butlletí
Article
L’Assemblea, en compliment del Full de Ruta aprovat en dues Assemblees Generals, està treballant per fer una llista cívica que tingui com a objectiu la independència de Catalunya.
Per què una Llista Cívica?
• En aquest moment hi ha més de 2000 persones amb causes pendents i amb la llei mordassa plenament vigent.
• Els independentistes només trobem justícia en els plets internacionals, Tribunal Europeu dels Drets Humans…
• Els governs catalans, des del 2018 no fan projectes que ens acostin a la independència, però quan hi ha campanya electoral els tres partits independentistes utilitzen la independència com a concepte retòric.
• L’Acord de Claredat contempla tots els escenaris menys l’1-O.
• Les negociacions de les forces catalanes amb l’estat espanyol no seran mai una solució perquè no s’obrirà cap via legal per a la unilateralitat.
A partir dels pactes dels partits independentistes amb el PSOE per afavorir la investidura de Pedro Sánchez, sembla que hi pot haver algun canvi que obligui l’assemblea a estar alerta per la desconfiança amb el partit del govern espanyol i també amb l’estat, basada en l’experiència dels compromisos incomplerts any rere any. Només el compliment dels pactes pot esvair alguns recels.
• Dins del moviment independentista sorgeixen cada dos per tres grups de persones disposades a encapçalar nous grups que uneixin totes les tendències, que tinguin com a objectiu la independència i que deixin de banda la por i les amenaces de l’estat.
• La independència ha perdut la centralitat. No hi ha cap projecte alternatiu perquè estem sotmesos. La societat catalana està desorientada i ens juguem el 52%, a més a més, la pèrdua de visibilitat del conflicte és un factor de desmobilització.
• Ens cal una renovació institucional, política i generacional amb forces renovades, per empènyer endavant el projecte independentista.
• Només en un estat propi podrem decidir sobre els grans temes d’interès social: la fiscalitat, la salut, l’educació, la llengua, el transport…
Què faran els representants de la llista cívica?
• No faran polític autonomista.
• Bloquejaran la constitució d’un govern si no treballa per la independència.
• No acordaran res al Parlament de Catalunya llevat de fer efectiva la independència o eleccions.
• Referèndum de ratificació de l’1-O.
Si els partits polítics no canvien d’estratègia i no posen la independència com a principal prioritat, la llista cívica pot ser la solució.
Quin paper ha de tenir l’assemblea?
• La tasca de l’assemblea és: col·laborar en l’organització d’aquesta llista i les mobilitzacions que hi donin suport.
Pinzellades d’economia
–Bon dia. ¿És el Govern espanyol?
–Sí. ¿Amb qui parlo?
–Som el Govern de Catalunya. Necessitem que ens envieu de seguida una altra part dels impostos que nosaltres hem pagat i vosaltres us heu endut. Si no ho feu, no podem pagar la nòmina de mestres i personal sanitari.
–Doncs farem una cosa. Digueu-me quants diners us falten. Nosaltres ens ho apuntem i us donem permís per tenir més dèficit per aquest import.
–¿I això és tot? ¿No ens envieu els diners que us heu endut i que necessitem?
–No, però això no és tot. El Govern espanyol us permet tenir més dèficit, però la Unió Europea no ens ho permet com a Estat. Per tant, els diners que us permetem augmentar el dèficit representa que us els prestem. De diners no en veureu cap, però us començarem a cobrar interessos.
Penja el telèfon.
–¿Què, què t’han dit? ¿Ens envien els diners que necessitem?
–No, al revés. Ens cobraran interessos pels diners que gastem per damunt dels que ens envien.
I doncs, ¿què us pensàveu? Recordeu que sou a l’Estat espanyol.
Això és una escenificació d’allò que, oficialment, rep el nom de Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).
I ¿quants diners ens han enviat fins avui? 73.110 milions d’euros.
I ¿quants se’ns han endut i no han tornat? Ui, això no ho sabrem mai. Cada u fa els comptes com pot a partir d’informacions escasses i plenes de paranys que publica l’Estat. Però guaita, ara fa quatre dies que el Parlament de la Generalitat ha estimat aquesta espoliació en 456.000 milions d’euros entre el 1982 i el 2022.
–Uf! No em puc imaginar aquestes xifres tan enormes. Digues-m’ho per habitant. Això que els economistes en dieu ‘per càpita’.
–Doncs mira: cada resident a Catalunya deu a l’Estat, pel curiós procediment del diàleg anterior, 9.373 euros. I l’Estat no li ha tornat, dels impostos que ell ha pagat, 58.641 euros en els darrers quaranta-un anys.
–I això, l’Estat espanyol, ¿ho fa amb més comunitats autònomes?
–Sí, però en grau molt diferent. Mira el gràfic. Catalunya tota sola necessita finançar-se un 67% del que ho fa la suma de totes les altres.
Ara, l’Estat condonarà (perdonarà) a Catalunya un 20% d’aquest deute. Condonar no és res més que disminuir la factura periòdica dels interessos.
Parlant d’interessos. Si més no, pel fet de tractar-se d’un negoci entre «amics», és d’esperar que els interessos que l’Estat cobra a les comunitats autònomes sigui moderat. Doncs no: són de prop del 9% anual.
Espanya enceta una nova legislatura. Estiguem atents a veure en quines coses ens continuarà enganyant i quines noves formes d’enganyar-nos idearà.
Article
Què és l’article 155?
L’article 155 preveu que si una comunitat autònoma no compleix les obligacions de la Constitució o que atempta contra l’interès general d’Espanya, se la podrà forçar a complir-les.
1. “Requeriment del president espanyol al president de la comunitat autònoma perquè compleixi les lleis.
2. Si la comunitat autònoma no obeeix, el Senat ha d’aprovar per majoria absoluta les mesures.
3. Tota l’administració autonòmica, o una part, queda sota les ordres del govern espanyol.”
L’article 155 només s’ha aplicat una sola vegada al llarg dels 40 anys d’història de la Constitució espanyola, i fou a Catalunya el 2017. Després dels fets de setembre i octubre del 2017, el govern de M. Rajoy va decidir utilitzar-lo. El Senat el va votar amb 214 vots a favor, 47 en contra i una abstenció, amb 4 senadors absents. Les seves conseqüències encara ens afecten a tots els que vivim en aquest nostre territori.
Primeres afectacions al govern i l’administració:
Amb el pretext de “restituir l’ordre constitucional”, el 155 va ser l’instrument per suspendre l’autogovern i paralitzar qualsevol actuació que semblés orientar-se al procés sobiranista i també molts projectes de caire econòmic que es van aturar o perdre a causa de la substitució de la Generalitat per funcionaris estatals.
En una decisió sense precedents en democràcia, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va ordenar el cessament del president de la Generalitat, del vicepresident i de la resta de membres del Govern català, va dissoldre el Parlament i va convocar eleccions per al dia 21 de desembre del 2017. 234 treballadors públics van ser destituïts entre alts càrrecs (33), eventuals (139), laborals d’alta direcció (11), personal laboral (50), i personal funcionari (1). De les persones que van estar cessades, 90 han estat restituïdes.
Aquesta intervenció de l’Estat no va respectar ni es va adequar als principis de necessitat ni proporcionalitat, tampoc va respectar el principi de la mínima ingerència: Va ser una imposició coactiva d’una part sobre l’altra.
També es va paralitzar la potestat legislativa del parlament: Decauen 46 iniciatives legislatives, 9 projectes de llei i 37 proposicions de llei en tràmit, entre les quals destaquen lleis de marcat contingut social.
La Generalitat va quedar greument limitada i no es va poder defensar ni recórrer la implantació del 155, ni defensar els seus interessos davant del Tribunal Constitucional ni comparèixer en la defensa dels mestres acusats per delictes d’odi.
L’afectació econòmica en els pressupostos de la Generalitat va superar els 1.800 M€. L’impacte econòmic directe per al pressupost de la Generalitat va ser de més de 130 M€.
Els col·lectius socials més vulnerables són els que més van patir. Més d’un miler d’entitats socials es van veure afectades per la paralització de diverses línies de subvencions per un import d’11,9 M€.
La llengua catalana sempre ha molestat a l’Estat i també va estar perjudicada pel 155 particularment en organismes oficials, l’administració i l’ensenyament.
El 21 de novembre del 2017 la Plataforma per la Llengua va fer una crida a sumar forces contra l’aplicació de l’article 155. Es va crear una acció anomenada “Cop a l’Estat de Dret” organitzat per l’Assemblea i Òmnium Cultural que, amb la recollida de signatures, van col·laborar amb l’ONG del català. Aquesta va ser la primera reacció en la recuperació de drets.
https://govern.cat/gov/acords-govern/8301/govern-presenta-informe-dels-efectes-del-155-estat-seva-revisio
I si parlem de llengua? Avui recordem Joan Solà, lingüista, filòleg, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes 2009 i, sobretot, un gran defensor de la llengua. Recordem quatre frases seves que signifiquen tres sentències per a la supervivència de la llengua: En la primera, posa en evidència la nostra situació política: “Una llengua no pot ser digna i mantenir-se si qui la parla no viu amb dignitat i confiança i si el poble que la té com a patrimoni no és lliure sinó que viu subjugat, com nosaltres, durant segles, a un Estat que sempre ens ha sigut hostil.” En la segona, posa en evidència la inoperància dels nostres dirigents: “Als polítics: que aixequin aquest país d’una vegada, que liderin l’autoestima, que quan l’Estat imposa una altra hora de castellà vostès plantin cara a l’Estat i no m’obliguin a mi a plantar cara contra vostès.” En la tercera, posa en evidència qui són els enemics: “Qui intenta destruir la llengua d’un poble és un enemic d’aquest poble.” En la quarta, posa en evidència la indecisió a l’hora de fixar-nos objectius: “Ens hem de plantejar seriosament qui som, què volem ser, cap on anem i com ho hem d’aconseguir. Des de la transició observo que els polítics esquiven de plantejar-se les coses amb realisme.
Utilitzem cookies per garantir que us donem la millor experiència al nostre lloc web. Si continueu utilitzant aquest lloc, assumirem que us plau.
D'ACORDWe may request cookies to be set on your device. We use cookies to let us know when you visit our websites, how you interact with us, to enrich your user experience, and to customize your relationship with our website.
Click on the different category headings to find out more. You can also change some of your preferences. Note that blocking some types of cookies may impact your experience on our websites and the services we are able to offer.
These cookies are strictly necessary to provide you with services available through our website and to use some of its features.
Because these cookies are strictly necessary to deliver the website, refusing them will have impact how our site functions. You always can block or delete cookies by changing your browser settings and force blocking all cookies on this website. But this will always prompt you to accept/refuse cookies when revisiting our site.
We fully respect if you want to refuse cookies but to avoid asking you again and again kindly allow us to store a cookie for that. You are free to opt out any time or opt in for other cookies to get a better experience. If you refuse cookies we will remove all set cookies in our domain.
We provide you with a list of stored cookies on your computer in our domain so you can check what we stored. Due to security reasons we are not able to show or modify cookies from other domains. You can check these in your browser security settings.
These cookies collect information that is used either in aggregate form to help us understand how our website is being used or how effective our marketing campaigns are, or to help us customize our website and application for you in order to enhance your experience.
If you do not want that we track your visit to our site you can disable tracking in your browser here:
We also use different external services like Google Webfonts, Google Maps, and external Video providers. Since these providers may collect personal data like your IP address we allow you to block them here. Please be aware that this might heavily reduce the functionality and appearance of our site. Changes will take effect once you reload the page.
Google Webfont Settings:
Google Map Settings:
Google reCaptcha Settings:
Vimeo and Youtube video embeds:
The following cookies are also needed - You can choose if you want to allow them: