Butlletí #27
Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts
Consells
En el butlletí Eixamplem anirem publicant la transcripció dels vídeos que el col·lectiu Lluita noviolenta fa difusió per la xarxa de Telegram
Hola, em dic Sergio Popovich, sóc el director executiu del Centre d’Estratègies d’Acció Noviolenta Aplicada i aquest és el calendari d’advent de la rebel·lió quotidiana.
Intentarem donar-vos 24 consells pràctics que us poden ajudar a canviar la vostra vida, a expandir la vostra lluita i, esperem, a canviar el vostre futur.
La cosa més important del poder del poble és, naturalment, la gent, o, com es diu científicament, els recursos humans. Però a mi no m’agrada parlar de la gent com a recursos humans.
Perquè la gent és tant valuosa pel nostre moviment? Perquè aporten quatre coses. Primer, aporten les seves valuoses habilitats. Hi ha tantes grans habilitats i talents que la gent pot aportar al moviment. Imagina’t, la gent sap conduir cotxes, la gent sap imprimir coses, la gent sap fer llocs web, la gent sap fer eslògans divertits, la gent jove sap córrer. Altre gent, sap, no sé, ser espavilat, així que gràcies a l’aportació de la gent, aquestes habilitats arriben al teu moviment. Segon, la gent fa multituds. La millor manera de construir la xarxa de gent és fer servir la gent que tens. Perquè la millor manera d’apropar nova gent al moviment és amb els contactes personals de la gent que ja tens. Per tant, tot el que has de fer, és motivar a la teva gent per reclutar més gent. Tercer, aporten valuoses hores de treball. Imagina quaranta mil membres d’ Otpor, treballant cada dia dues hores l’any 2000. Això és equivalent a una empresa de 10.000 empleats i aquesta gent compromet el seu treball gratuït a aquest moviment perquè estan convençuts que no hi ha diners al món que puguin pagar aquesta contribució. Quart, el millor que la gent aporta són recursos materials, també. Perquè, la major part dels fons del moviment, provenen dels seus membres.
Per tant, com has de tractar la gent?. Has de respectar la gent, has de parlar amb la gent, has de fer que la gent ho necessiti. A més has de formar a la gent. La millor inversió que pots fer és invertir en les habilitats i el coneixement dels teus activistes, i transferir-los coneixement de qualitat perquè adquireixin noves habilitats per portar a terme la lluita. Al final entendràs que quanta més gent tinguis, més gran serà la probabilitat de tenir èxit. Els darrers anàlisis mostren que si pots involucrar al voltant del 25% de la població estàs a mig camí de l’ èxit, i això és molt¡. Pensa en com invertir en la teva gent i , fins la propera. Prou de desitjar. Feu que passi.
Hem treballat molts anys amb grups pro-democracia arreu del món i unes de les coses curioses que sempre ens trobàvem a l’ inici de les converses amb un grup d’un país nou, era que sempre començàvem amb la mateixa frase: “oh¡, això pot haver funcionat a Sèrbia, Geòrgia o Chile, però al nostre país és impossible”. Hi ha tot un seguit de raons que començàven a enumerar immediatament, com: “el nostre règim és massa repressiu, la gent està massa desmoralitzada, no tenim l’ atmosfera adequada per això, tenim cultura de violència… Hi ha excuses diverses per defensar que un país en concret no ho aconseguirà.
Sabem que cada país té les seves particularitats, i, per suposat, també cada lluita té les seves particularitats, i així és com cada moviment ens ofereix noves tàctiques i situacions específiques que ens fan aprendre. Però sabem del cert que aquest plantejament ha funcionat en molts casos. Va ajudar a Gandhi en la seva lluita contra un poder colonial superior i molt repressiu, ( de fet el poder colonial més important en aquell moment, la Gran Bretanya). Va ajudar a Martín Luther King a enfrontar-se amb els bojos que separaven els blancs dels negres als tramvies i als lavabos. Va ajudar a Nelson Mandela contra un dels règims més repressius, amb una de les potències militars més importants del món i essent clarament minoria. I també va ajudar a Lech Walesa a expulsar un milió de militars soviètics de Polònia. Va ajudar a un grupet d’estudiants Serbis tocats de l’ala a fer fora al paio que havia provocat cinc guerres als Balcans. Als joves egipcis a enfrontar-se a un senyor que semblava no deixaria mai el poder, Hosni Mubarack. I està ajudant a tots els moviments de protesta noviolenta d’arreu.
El que tenen en comú totes aquestes lluites és que malgrat està davant de situacions desesperançadores, l’esperança no va morir mai. Per tant, pensem en l’ esperança, és molt important. I encara més important que l’ esperança és començar a actuar. Les coses no canviaran des de fora, les coses no canviaran només perquè tinguem l’esperança que canviaran. Les coses canviaran si fem que canviïn, i , aquesta és la gran lliçó de totes les lluites d’arreu del món. No s’ha de perdre l’esperança però també s’ha de pensar com convertim l’ esperança en acció.
Bona nit. Prou de desitjar. Feu que passi.