Eixemplem butlletí #4 | assembleaeexi.cat

Butlletí #4

Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Sagrada Família

Eixamplem

març 7, 2024

Eixamplem-46

Congreso de los Diputados

desembre 13, 2023

Eixamplem-44

Foto: Diari de Girona · Marc Martí

setembre 6, 2023

Eixamplem-41

Editorial
Entrevista a Dani Vidal
Entrevista a Albert Riera Pérez, FAPAC Barcelona
Entrevista a Aïda Gascón
Grup de treball del Butlletí de l’EExI

Muriel Casals i Couturier fou una economista, professora universitària i política catalana.
Va ser presidenta d’Òmnium Cultural, i diputada del Parlament de Catalunya per Junts pel Sí

Editorial

Qualitat d’ensenyament, qualitat de país

Quan les institucions catalanes han pogut autogovernar-se, ni que fos mínimament, l’ensenyament ha estat una preocupació cabdal. La qualitat d’un país sorgeix, en bona mesura, de la qualitat de l’ensenyament.

Malgrat que les escoles estatals no van ser transferides, l’obra de la Mancomunitat va ser transcendental per a la reafirmació de la llengua i la creació de biblioteques populars i escoles tècniques (1918), o per a la creació d’escoles d’Estudis Normals (1918-1920), encarregades de renovar pedagògicament el model introduint propostes dels pedagogs europeus més avançats.

Després del parèntesi de la dictadura de Primo de Rivera, l’obra escolar de la Generalitat republicana fou extraordinària malgrat el poc temps en què va poder actuar. Va posar Catalunya entre els països capdavanters de la pedagogia europea. Entre les seves realitzacions, la creació de l’Escola Normal de la Generalitat de Catalunya encarregada de la formació de professors (1931), la creació d’una xarxa escolar pròpia o del Comitè de la Llengua per a la normalització de l’ensenyament en català o la formulació del Pla General d’Ensenyament del CENU (Escola Nova Unificada), un pla educatiu entre els més ben estructurats i progressistes d’Europa.

El franquisme va voler destruir l’obra pedagògica de les institucions catalanes, però no va poder afeblir la preocupació dels educadors catalans per superar el gran dèficit que la dictadura havia produït.

Desprès d’un intens debat la Generalitat va establir un model normalitzat, igualitari i de qualitat que va culminar en la Conferència Nacional de l’Educació (2002) i en el Pacte Nacional per a l’Educació (2006) amb el suport d’una molt àmplia representació de la comunitat educativa.

L’educació és una garantia de progrés personal. I fruït de la confluència de les polítiques educatives de governs democràtics i del compromís de la societat amb l’educació, el 10 de juliol de 2009 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei d’educació (12/2009). El govern espanyol té una concepció molt diferent del paper de l’educació en la societat. La vol utilitzar per adoctrinar ideològicament els alumnes (el ministre Wert va clamar per espanyolitzar els infants catalans com una de les finalitats bàsiques de l’educació!!!). La qualitat de l’ensenyament no és l’objectiu. Ens ho han demostrat amb l’aprovació de la LOMCE, una llei retrògrada que perjudica ostensiblement els alumnes dels sectors socials més desafavorits. I és un dard contra el model educatiu català.

Tot plegat ens porta a concloure que el nivell d’excel·lència que tots desitgem en la nostra educació només pot tenir lloc en una República catalana lliure dels embats.

#4

Butlletí

Escola Ferran Sunyer (del barri de Sant Antoni)

Dani Vidal,

director de l’Escola Ferran Sunyer del barri de Sant Antoni

Dani Vidal és director de l’Escola Ferran Sunyer del barri de Sant Antoni. Aquest és el seu segon curs com a director i el desè com a professor en el centre on fa l’assignatura d’Educació Física.

L’Escola Ferran Sunyer es troba en el límit del barri de Sant Antoni a tocar del del Raval i del Poble Sec. Ocupa part de l’espai de les antigues Cotxeres de Borrell, que comparteix amb el centre cívic. La reivindicació veïnal va aconseguir canviar el projecte de la comissaria general de la policia de Barcelona pel de l’escola, que va començar a funcionar des del curs 2001-2002.

EIXAMPLEM: Quin és el retrat de la vostra escola?
Dani Vidal: És l’escola pública del barri de Sant Antoni i la seva característica principal és la diversitat. Això la fa diferent i més interessant. Potser no es pot considerar que sigui un punt fort però sí que representa la seva riquesa. Marca la diferència entre les escoles de l’Eixample perquè es troba al límit de dos barris de molta immigració, el Raval i el Poble Sec. No solament convivim amb diversitat d’orígens sinó també social, cultural i econòmica.

E: Quin projecte d’escola teniu?
DV: La inclusió en el sentit més ampli, la convivència i la cohesió. La innovació i adaptar les competències a les necessitats del segle XXI. Tenim una USEE (Unitat de Suport d’Educació Especial) i intentem valorar la diversitat més com un avantatge que com a inconvenient, tot i els problemes i l’exigència que representa per a tots.

Sobre el debat dels deures o de la modificació d’horaris penso que són problemes tangencials que fan que ens desviem del que és el problema central. Primer cal solucionar el problema general de les famílies perquè els seus horaris siguin compatibles amb els de l’escola. I això és un problema econòmic i social, si modifiquem l’horari de l’escola i els nens queden al carrer, és millor que es quedin aquí. Si els pares són a casa poden compartir l’hora dels deures, que han de servir per agafar rutines i responsabilitat o investigar.

E: Quines millores necessitaríeu per poder aconseguir el model d’escola que voldríeu?
DV: Voldria una escola oberta sense parets (riu). És dur fer una escola a l’Eixample, en un edifici tancat, no hi ha gaire espai, el pati és petit, l’estructura de l’edifici fa més per la comissaria que havia de ser que per una escola. Tot i amb això tenim un hort, un hort urbà que per a molts nens representa el poc contacte que tenen amb la terra i les plantes. N’estem molt orgullosos.

Tenir més dotació i més personal sempre és millor. Tal i com estem, funcionem prou bé, però fa deu anys hi havia sis mestres més que ara. Les baixes no es cobreixen fins al cap de quinze dies. Fer dues hores lectives menys també estaria bé, però l’important és un problema més general.

Una ràtio més baixa millora l’educació independentment de la pedagogia que s’apliqui.

La nostra estratègia educativa tendeix a modificar la línia pedagògica i la metodologia cap a l’àmbit de les competències. Què és més important saber moltes coses de memòria o ser més persona i saber relacionar-se?

E: Quina és la situació lingüística de l’escola?
DV: A l’escola hi ha diversitat de llengües, però els alumnes també s’impliquen en la integració dels nous alumnes. Alguns fins i tot ens fan d’intèrprets. Tenim el cas d’un alumne que parla sis llengües!, i aquestes també son competències que aquests nens tenen, que no es posen prou en valor i que són molt importants per al seu futur.

E: Quina implicació teniu amb el barri?
DV: Aquesta és una tasca fonamental. Participem en les festes de Sant Antoni, fem una rua, vam ser abanderats dels Tres Tombs, vam fer una rifa amb productes de la terra, titelles, xocolatada… I sobretot també col•laborem amb les entitats del barri, com l’Associació de Veïns, l’Associació de Comerciants, o l’ONG «Veí a veí», que ajuda les famílies més desafavorides. Algunes de les famílies de l’escola hi han de recórrer i col•laboren en beques menjador. Des de l’escola fem un concurs de dibuix de postals de Nadal per a l’ONG i l’alumne que va guanyar aquest any era d’una família usuària. És una anècdota, però implicar-se els fa prendre consciència.

Amb l’escola bressol també intentem establir una continuïtat en l’ensenyament públic del barri. La situació no és idíl•lica, però es fa el que es pot.

Apostem per una escola pública,

catalana, de qualitat i igual per a tothom

La FaPaC és la federació de les Associacions de Mares i Pares d’Alumnes (AMPA) de centres educatius de Catalunya, tant de primària com de secundària. Agrupa més de 2.200 AMPA, distribuïdes en més de 750 municipis i representa 400.000 famílies. Des de 1975 el seu objectiu és reforçar i defensar una educació pública, de qualitat, catalana, laica, equitativa, integradora, inclusiva, gratuïta, democràtica i coeducativa.

Hem tingut l’oportunitat d’entrevistar el president de la Junta Territorial d’aquesta entitat a Barcelona, l’Albert Riera Pérez, que en un ambient distès i de plena col•laboració ens ha donat la seva visió sobre la situació de l’ensenyament escolar a Barcelona.

Eix: Quina és la situació de l’escola a Barcelona en aquest moment?
Albert Riera Pérez:L’ensenyament escolar a la ciutat de Barcelona evoluciona de manera diferent de la resta de Catalunya, ja que no notem la davallada de la demanda a P3 que sí s’està fent evident en d’altres localitats. Els motius d’aquesta diferència són diversos, entre ells cal destacar el reclam que l’oferta educativa de Barcelona produeix a les ciutats de l’entorn o l’acolliment d’infants provinents d’altres països.

També notem un canvi en la situació socioeconòmica que provoca un transvasament d’alumnes de l’escola concertada, la qual veu reduïda la seva demanda, cap a l’escola pública.

En aquest sentit, també cal remarcar les limitacions que trobem, en alguns districtes ja consolidats, com l’Eixample, per construir noves escoles, degut a la manca d’espai. Per donar resposta a aquesta creixent demanda d’ensenyament públic, cal crear noves línies en instal•lacions ja existents, conegudes com a “bolets”, que tenen com a conseqüència la massificació d’alumnes; o bé l’habilitació d’escoles o instituts en barracons, com és el cas de l’Escola Entença. En aquest cas, els barracons estan implantats al recinte de l’Escola Industrial, en espera que quedi lliure l’espai que encara ocupa la Presó Model, on està prevista la construcció d’aquesta escola. Els barracons poden ser una solució sempre que siguin transitoris, per un temps curt, però això no sempre passa. A l’escola La Maquinista, al barri del Bon Pastor, porten quasi deu anys impartint classes en barracons.

Eix: Com es pot aconseguir el model d’escola que voleu?

ARP: Des de la FaPaC apostem per una escola pública i de qualitat. Proposem establir sistemes legals per poder absorbir les escoles privades concertades que estiguin en vies de tancament, seria una manera d’assumir la demanda creixent que s’està produint d’oferta pública.

També s’ha de dotar els centres de recursos, ja que la retallada que ha sofert el sistema públic d’ensenyament ha estat brutal, la reducció en mestres, en formació… i condueix a la segregació per raons econòmiques. S’estan produint diferències dins de la mateixa xarxa pública i això va en contra de l’equitat que ha de tenir el sistema. Per evitar-ho, proposem que hi hagi una oficina única de matriculació.

Un altre tema a tenir en compte és el model educatiu que volem, promoure escoles per projectes està molt bé, però cal mantenir un equilibri, perquè en finalitzar l’institut i arribar a la selectivitat els alumnes poden no estar preparats per a superar els exàmens. A més, els que vagin a la universitat es trobaran que el funcionament educatiu és diferent i això ocasiona un xoc si no es lliga bé.

Eix: Com creu que afecta la Lomce a l’escola del nostre país?
ARP: La LOMCE és una llei totalment retrògrada que ens porta enrere, cap als anys 70 del segle passat. Cada cop que ha canviat el govern de l’estat espanyol, ha canviat la legislació. Mentre l’educació estigui en mans dels polítics, passarà això i els autors del canvi no seran professionals sinó polítics i això continuarà creant inestabilitat i conflictes.

La manca d’un Pacte Nacional per l’Educació afavoreix aquest desgavell. Cal assentar les bases per a una legislació que permeti formar els ciutadans, no personal laboral.

Eix: Com afectaria la proposta de reforma horària el calendari escolar?
ARP: La reforma horària és positiva, però cal que sigui global. Si canviem l’horari de les escoles però no l’horari laboral dels pares, no anem enlloc. Cal canviar tota l’estructura actual per afavorir la conciliació, perquè els pares puguin estar amb els seus fills.

Eix: La creació de la República Catalana, com podria repercutir en l’ensenyament escolar?
ARP: Un país independent, en què la recaptació dels nostres impostos sigui feta per nosaltres, amb la desaparició del dèficit fiscal, ens permetria disposar de molts més recursos econòmics per a tot, sanitat, pensions i ensenyament, en especial, l’ensenyament escolar. No entenem una República que no sigui social i transparent.

El Pacte Nacional Català per l’Educació, probablement, es podria fer entre polítics amb seny i la societat civil del país, fent-lo respectar si es posen els instruments legals adequats. Som partidaris que s’arribi a un blindatge de l’ensenyament tal com fa el model finlandès, que deixi els polítics i sobre tot el partidisme al marge.

Tenir una escola pública, de qualitat, catalana i laica forma part de l’ideal republicà, que ens permetrà formar ciutadans de debò, que hauran tingut una educació que els permetrà pensar per si mateixos.

Cares de la ILP || Prou.cat

El Tribunal Constitucional

tomba la llei del Parlament català que prohibeix les curses de braus

«Ho valoro com un atac a Catalunya»

Aïda Gascón

Les curses de braus («corridas de toros») van ser abolides pel Parlament de Catalunya el 28 de juliol de 2010, recollint la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) promoguda per la Plataforma Prou! Sis anys més tard, després d’una gran activitat dels protaurins espanyols, el Tribunal Constitucional, basant- se en una suposada invasió de competències, el 20 d’octubre de 2016 va dictaminar que la Generalitat no pot “prohibir un patrimoni cultural”. És per aquest motiu que hem entrevistat Aïda Gascón, directora d’AnimaNaturalis i activista pels drets dels animals des de l’any 2005:

Eix: El Tribunal Constitucional va tombar la Llei 28/2010 del Parlament que, recollint una ILP, prohibia les corrides de toros a Catalunya. Com ho valora?
Aïda Gascón: Ho valoro com un atac a Catalunya i a les decisions que prenen les institucions d’una manera neta i democràtica. En aquest cas, es va recollir una ILP amb més de 180.000 signatures, més del triple del que cal per presentar- la al Parlament, on es va aprovar per majoria i on, fins i tot, mesos més tard es va ratificar encara amb més vots. Considero que després de sis anys ja és un debat tancat. Ningú a Catalunya no troba a faltar les curses de braus i no hi ha cap moviment social català que vulgui que tornin. És un nou atac del PP, una situació vergonyosa i inèdita, ja que la sentència del TC no ha estat unànime.

Eix: Creu que, malgrat la sentència, es tornaran a fer corrides de toros a Catalunya?
AG: Els que vam lluitar per suprimir les curses de braus creiem que no n’hi haurà cap més, malgrat que tenim un cert neguit, ja que aquesta gent del PP són capaços de tot. De totes maneres, els seria molt difícil aconseguir-ho a nivell jurídic, ja que toparien amb altres traves com l’ordenança de Barcelona que prohibeix les corrides. A més, a Catalunya no hi ha afi ció i per omplir una plaça de toros cal fer grans esforços econòmics perquè sigui rendible empresarialment. També cal destacar que la Generalitat s’està movent per recórrer la sentència del TC i elaborar un reglament propi que impossibiliti les curses de braus. Per exemple, es podria obligar els toreros a portar una protecció personal, cosa que difi cultaria la seva feina, o prohibir la mort del toro i obligar l’empresari a fer-se càrrec de l’animal fi ns que morís per causes naturals. Tot plegat serien traves que farien inviables les corrides.

Eix: Entén que en el segle XXI encara hi hagi debat sobre el maltractament dels animals?
AG: A Catalunya és un tema bastant superat, però a una part de la societat espanyola no l’amoïna el patiment dels toros.

Eix: on és el problema? Encara hi ha molts llocs on està mal vist oposar-se a la fi esta nacional?
AG: Una gran part de la societat espanyola té tan arrelada i interioritzada la «fi esta nacional», que n’hi ha que consideren que una persona que és contrària al maltractament animal va en contra de la tradició espanyola. També cal tenir en compte que darrera de la «fi esta» hi ha grans interessos econòmics per part d’empresaris, apoderats i ramaders, que reben subvencions econòmiques de la Unió Europea per mantenir els animals. Això sí, ho fan per vies indirectes, ja que la UE va decidir suprimir les subvencions per a la cria de toros de lluita. Més enllà d’aquests col•lectius, però, la bona notícia és que es registra una davallada continuada de l’afi ció entre la població.

Eix: Ser antitaurí i activista és una vocació de risc. Vostè ha patit agressions…
AG: En el moment en què t’identifi ques com a animalista, reps amenaces del sector taurí. El portaveu de la ILP fi ns i tot va rebre amenaces de mort i agressions físiques. La policia, però, no ens va fer cas fi ns que vam patir una agressió en el correbou de Mas de Barberans, al Montsià. Ens van trencar una càmera i ens van colpejar per impedir que gravéssim imatges. Tot plegat està en procés i esperem el judici oral per l’any que ve. Quan ara anem a gravar, sempre cal que hi hagi presència dels Mossos d’Esquadra.

Eix: Hi ha altres zones de l’estat espanyol on, arran de la prohibició catalana, s’han engegat iniciatives semblants (Galícia, per exemple), però encara no han arribat tan lluny com aquí. Per què?
AG: Catalunya va obrir una fi nestra que ha encoratjat diferents territoris de l’estat i fi ns i tot l’América Llatina (Mèxic) per iniciar un moviment similar. A Galícia i Balears hi ha moviments socials i polítics antitaurins , que després de la sentència del TC han quedat aturats. A Gran Canària, la prohibició era per espectacles on es vessés sang o es maltractés o matés animals.

Eix: El canvi passa per una major sensibilització de la societat, però també, i en última instància, per una modificació de les lleis. I perquè es canviïn les lleis, és bàsic comptar amb el suport de les institucions. A Catalunya han comptat. Som una “rara avis”?
AG: A Catalunya hi ha una sensibilització més gran contra el maltractament dels animals i, a més, ens hem cregut que tenim la força política per prohibir aquestes curses. Hem estat pioners i hem animat altres territoris perquè se sumin a demanar l’abolició de les «corridas».

Eix: Tenint en compte el suport institucional queda clar que, en la República Catalana independent, aquest debat no existiria. Ho veu com la solució defi nitiva, després de la resposta del Tribunal Constitucional?
AG: A títol personal puc dir que sí, però el nostre objectiu és que les curses de braus no es facin a cap lloc d’Espanya ni del món. No vull que es facin «corridas» al país veí o a Portugal, per exemple. La nostra lluita és global. Tot i així, cal destacar que les lleis catalanes són molt avançades pel que fa a protecció als animals. Encara hi ha, però, molt camí a recórrer. Calen campanyes de conscienciació ciutadana, per exemple, contra la caça entesa com a “esport” o l’abandonament de mascotes. Mentre escrivim aquest article ens ha arribat la notícia que s’ha constituït la Sectorial Animalista de l’ANC, que tindrà com principal a objectiu lluitar perquè es respectin els drets dels animals en l’estat independent que anem construint entre tots. La República Catalana vetllarà pels drets dels animals dins del nostre territori tot donant exemple als països veïns i encoratjant- los a suprimir els espectacles basats en la crueltat i la mort.