Tots i ningú. Clara Ponsatí, presentació
i debat

Dins del marc de la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample, l’Assemblea Territorial de l’EE per la Independència, com a entitat veïnal, va organitzar l’acte de presentació del llibre «Tots i ningú» (Editorial La Campana) de l’eurodiputada i exconsellera d’Ensenyament Clara Ponsatí i Obiols.

Va ser nomenada Consellera de Cultura el 14 de juliol del 2017, destituïda el 27 d’octubre en aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola i va marxar a l’exili tres dies més tard.

L’acte es va desenvolupar a l’auditori del Centre Cultural Teresa Pàmies. L’acte es va dividir en una primera part on la periodista Esther Güell va entrevistar la conferenciant i en la segona va contestar un munt de preguntes realitzades pel públic assistent.

Si bé aquest acte pot ser visualitzat i escoltat a Youtube, considerem molt interessant destacar alguns aspectes de la intervenció de l’eurodiputada Clara Ponsatí, que no s’havia involucrat mai en política. L’autora explica que, aquest llibre redactat com un dietari, va ser escrit durant els mesos en que la pandèmia de la covid la va obligar a romandre tancada en el seu pis de Brussel·les, on ja exercia d’eurodiputada.

Com a membre del govern català, va viure en primera persona els dies convulsos del referèndum del 1r d’octubre i les etapes posteriors; també explica com el president Puigdemont no va voler convocar eleccions anticipades al Parlament, la qual cosa va permetre arribar al dia 27 d’octubre en que una majoria de membres del Parlament van signar la Declaració d’Independència i que no es va fer efectiva; una hora després l’aplicació de l’article 155 de la Constitució suspenia l’autogovern de Catalunya, dissolia el Parlament i es destituïa el president i els consellers de la Generalitat.
A partir d’aquell moment Ponsatí va emprendre l’exili, per evitar haver d’enfrontar-se a la justícia espanyola i a les seves ordres d’empresonament.

En el moment actual, com eurodiputada independent dels partits polítics catalans, considera que el nivell de la política catalana, amb contades excepcions, és molt baix i ho atribueix en part al sistema electoral de llistes tancades i elaborades exclusivament per les cúpules dels partits.

Al voltant de la pregunta si calen alternatives polítiques als partits actuals, creu que existeix una insatisfacció evident de l’electorat independentista i que només a ell li toca decidir si cal una altra opció, tenint en compte que una nova organització política es veurà silenciada, marginada i criticada sense pietat i acusada de dividir l’electorat; malgrat tot, ho veu viable si es presenta amb un programa clar i és encapçalada per candidats de molta solvència personal i política.

Sobre les negociacions actuals per investir el president del govern espanyol, creu que no és una prioritat dels independentistes, i ,si al final es va a unes segones votacions, serà perquè li convenen més al candidat socialista. Si en el curs de les negociacions s’arriba a una amnistia o a l’obtenció de millores econòmiques o en infraestructures, i a l’aprovació del català com llengua oficial a Europa, no ens farà cap mal, sempre que no es vegi com un objectiu finalista. Li preocupa com de mica en mica, els independentistes es van «domesticant» i van entrant al «corral» de la política espanyola.
Ponsatí considera que la supervivència de Catalunya i la seva llengua estan greument amenaçades si no s’arriba a la independència: «dins d’Espanya no sobreviurem», afirma.

Per Clara Ponsatí hi ha temes molt més punyents i urgents en què dedicar els esforços, com la defensa de la llengua catalana que es troba en un moment molt difícil, o l’educació. En l’etapa repressiva del franquisme, el català no va desaparèixer perquè el poble el va mantenir i el castellà no va entrar a les cases; ara la situació és diferent: la globalització, les xarxes, les plataformes audiovisuals, la demografia, etc. van en contra de la consolidació de la nostra llengua, que està realment amenaçada.

Sobre el referèndum de l’1-O, pensa que és un moment històric transcendent, difícilment reproduïble, que forma part dels episodis fallits per manca de lideratge, decisió i visió política de l’equip de govern que hi havia en aquell moment. Ens trobàvem, però, en un moment insuperable: el poble al carrer, unit com un sol home, i una Espanya debilitada per la repressió aplicada l’1-O i amb simpaties internacionals. No creu que el fracàs fos degut a les amenaces de «morts als carrers», que van fer arribar als dirigents polítics d’aleshores.

Ponsatí veu necessari lluitar per una nova oportunitat, defugint propostes com les populistes i xenòfobes proposades per l’alcaldessa de Ripoll.

“És necessari alinear un Parlament amb majoria independentista decidida, un moviment popular combatiu i decidit i uns líders capaços de reconèixer el moment històric per actuar”.