Diverses són les causes, però les podem concretar, a parer meu, en els següents temes. Primer, la pandèmia, que ha col·lapsat les economies mundials, ha desestabilitzat el sistema de transports marítim de mercaderies i ha desubicat els contenidors dels ports que els requerien. Segon, el transport marítim, bàsic en el comerç mundial i que té un complicat i delicat engranatge de moviments i subministraments de contenidors, s’ha trencat i ha ocasionat desproveïments. A partir d’aquí, es produeix un increment de la demanda i un encariment de preus que, a la vegada, agreuja el problema de la falta de productes i provoca un encariment dels seus preus. A més a més, hi ha una manca de matèries primeres que també encareixen el preu final d’allò que produïm: metalls, gas, petroli, etc., i que, a més a més, hem de transportar allà on es consumeix, amb el sistema de transports col·lapsat. I tercer, el preu de l’electricitat, que està actualment fora de control amb valors totalment desbocats, produït per un sistema irracional de fixació de preus finals i una política d’energia ecològica escassa i, durant molt temps, il·lògica.

Hem creat un mercat de contaminats, és a dir, com que hem de reduir la contaminació, creem un mercat en el qual assignem a la contaminació industrial un valor que cotitza, no fem polítiques de reducció sinó que, com a bons capitalistes, creem un mercat en què, si algú guanya (les grans empreses contaminadores) altres hi perden, ja que finalment aquest cost, com que repercuteix en el preu final, qui ho paga és el consumidor. O sigui, no només no són menys guanys per a les grans empreses, sinó que mantenen el marge de benefici i l’incrementen. Hem fixat un sistema de càlcul de preu diari de l’electricitat, en funció d’una subhasta de generadors d’energia en el qual es fixa el preu final en funció del cost de producció més elevat. És a dir, un benefici irreal i immoral per a les empreses que habitualment generen electricitat en tots els sistemes; eòlic, solar, hidroelèctric, nuclear, carbó, gas i mixtos.

Per què els governs no fan quelcom per reconduir aquesta situació que, amb una anàlisi ràpida i racional, es veu de fàcil solució? Doncs pel poder de les grans empreses multinacionals i de l’IBEX 35. Hi ha una política de portes giratòries immoral, companyies públiques privatitzades des dels anys noranta s’han constituït en el destí d’una elit política que, una vegada deixen d’ocupar càrrecs polítics, ocupen els consells d’administració d’empreses com Telefònica, Endesa, Repsol, Enagás o Red Eléctrica, etc., és a dir, el pla B d’aquesta elit després del seu pas per ministeris. Ara s’entén el perquè de moltes decisions. Ara beneficiem les empreses de l’IBEX 35 i després en formarem part dels consells directius.