Butlletí #32
Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Les Corts
Entrevista amb l’Ariadna Isern
Com va néixer l’ Ateneu Popular de les Corts i quin és el seu objectiu?
– L’Ateneu Popular de les Corts vam sorgir fa 13 anys al 2008 i som un projecte autogestionat iniciat per un grup de joves amb la intenció participar en la transformació social al barri. Amb aquest objectiu, som l’aixopluc d’organitzacions de base i entitats diverses que contribueixen a la difusió de la cultura popular i construcció d’una alternativa al sistema capitalista. Així mateix, no defugim el nostre compromís feminista i de classe i ens mantenim com a agent polític i punt aglutinador de lluites compartides.
– Com funciona i quines activitats s’hi fan?
– L’Ateneu té un funcionament autogestionat, assembleari, de perspectiva local i entenent els Països Catalans com a marc territorial. Autogestionat vol dir que no depenem de cap subvenció pública sinó de sòcies (som quasi 120 sòcies), això ens permet pagar el lloguer d’un local i és complementa amb els beneficis de les activitats que organitzem. A l’hora que també rebem suport d’algunes entitats que hi fan vida. Organitzem activitats de cultura popular des de calçotades fins a jornades anticapitalistes, passant zzz per formacions amb economia critica, mil xerrades i concerts, el Sant Jordi, el Sant Joan, participem a la festa major a la plaça de la Concòrdia i a la Festa Major Reivindicativa, els cinefòrums, els dinars populars, les jornades antifeixistes, la quina de nadal. Actuem com a suport logístic al capital humà dels diferents moviments que han sorgit al barri. El nostre compromís és ferm amb la lluita de l’esquerra independentista i els seus col·lectius. Poc a poc hem crescut i hem esdevingut un viver d’iniciatives i entitats que s’avenen al projecte i el fan divers i viu.
– Perquè són importants els Ateneus Populars en els barris i perquè cal donar-los-hi suport?
– Els Ateneus Populars i els Casals som importants perquè som llavor de futur i peça clau en la construcció de la nostra nació. La reivindicació dels Països Catalans com a marc territorial i la contribució política en els moviments socials als barris, pobles i ciutats, beu i s’enforteix de dècades de lluites compartides on els ateneus i casals hem jugat un paper inestimable en la transmissió d’aquesta manera d’entendre el país. Som un puntal en l’expansió del projecte polític de l’independentisme popular indestriablement associat amb l’alliberament social, i és per aquest motiu que hem esdevingut l’expressió física d’una proposta de futur per al nostre país.
Cal donar suport, perquè els Ateneus són garants de la cultura popular i de la defensa de la llengua. Els Ateneus són un lloc on autoformar-se fora de l’acadèmia. Els Ateneus són una eina de suport entre veïnes i connecten els barris amb l’art i la música. Els Ateneus donen veu als sense veu. Els Ateneus són una eina d’empoderament per ser ciutadans més conscients i més en concordança amb allò “que faig és allò que penso”.
“Sorolls, crits i nits insuportables”
D’un temps ençà el nostre barri, i de retruc la nostra ciutat, ha sofert canvis que empitjoren la qualitat de vida dels veïns i que l’administració, indiferent o impotent, no aconsegueix recuperar o millorar. Aquestes molèsties diàries tenen conseqüències en la salut i confort de les persones que, de vegades, senten la ciutat com un lloc hostil i poc amable.
–Quines són les molèsties?
Brutícia general.
–Quant de temps fa que es produeixen?
Ja fa temps però cada vegada és més greu i sobretot després de la pandèmia els sorolls i crits a les nits són insuportables.
– A quin lloc del barri?
Ronda Sant Antoni, carrer Parlament, carrer Diputació, carrer Consell de Cent, etc.
–Com han reaccionat els veïns?
La majoria amb resignació davant la impassibilitat dels responsables; manca presencia policial per mantenir i fer respectar les normes de convivència.
–A quina administració correspon solucionar-les?
Ajuntament de Barcelona, Servei de neteja de Barcelona, mossos d’esquadra.
–Quina ha estat la resposta de l’administració?
Fins ara pràcticament nul·la, diuen que estan desbordats. Però sí que a títol personal, en un consell de barri, per part de la guàrdia urbana se’ns va indicar la conveniència d’utilitzar el 112 per fer les queixes perquè era la millor manera de que quedés constància en les estadístiques i així induir a la acció per part de les administracions. És a dir fer trucades al 112, al servei Barcelona neta, i escrits a l’Ajuntament fent palesa la situació.
Consells
En el butlletí Eixamplem anirem publicant la transcripció dels vídeos que el col·lectiu Lluita noviolenta fa difusió per la xarxa de Telegram
Hola, em dic Sergio Popovich, sóc el director executiu del Centre d’Estratègies d’Acció Noviolenta Aplicada i aquest és el calendari d’advent de la rebel·lió quotidiana.
Intentarem donar-vos 24 consells pràctics que us poden ajudar a canviar la vostra vida, a expandir la vostra lluita i, esperem, a canviar el vostre futur.
A Sèrbia vam inventar el que en dèiem “pla B”, perquè ens agraden aquests noms i perquè els serbis pequem de no tenir mai un pla, i quan sembla que en tens un et tornes atractiu.
Com que ens arrestaven per centenars i a vegades milers, havíem de desenvolupar un sistema que generés solidaritat i protecció pels detinguts. Podeu utilitzar aquest sistema o descarregar- lo d’internet i és molt eficient.
En primer lloc, teníem un missatge predeterminat al telèfon, que avisava de la seva detenció. En el moment de ser detingut envies el missatge a la gent que coneixes. La rapidesa és la major protecció. En segon lloc, abans d’anar a l’indret on podies ser detingut o quan participaves en alguna activitat política, els activistes d’Otpor ja havien signat l’autorització amb l’advocat, per tal d’assegurar-nos per endavant que hi hagués un advocat per representar als detinguts. En tercer lloc, un grup de persones informa als teus pares i als teus amics que has estat detingut, així t’assegures que ho sabran. En quart lloc, hi ha una manera de convocar a la gent davant de les comissaries: sabíem quins voluntaris estaven disponibles cada dia i en convocàvem un bon munt per seure allà al davant, molt tranquils, amb noviolència, cantant i dibuixant a terra amb guixos. En cinquè lloc, com que el moviment estava molt centrat en ajudar els jubilats i aquests tenen molt de temps lliure, teníem una llista de jubilats que es quedaven a casa i trucaven a les comissaries preguntant pels activistes detinguts.
Passades les hores podies dir que la comissaria estava sota setge i, si afegiu tots els periodistes que anaven a la comissaria, ja teniu la situació completament capgirada.
Llavors, als detinguts els explicàvem exactament què els passaria: et portaran a la comissaria amb unes manilles, una més ajustada que l’altra, és un vell truc; et separaran del teu acompanyant. Si ets un home et posaran en una cel·la amb gent dolenta i t’humiliaran. Si ets una dona encara pitjor, et portaran en una cel·la amb prostitutes. Després d’unes hores t’interrogaran. Hi haurà un poli bo que t’oferirà cafè, i un poli dolent que t’amenaçarà amb colpejar-te però treballen conjuntament. Aquí tens la llista de preguntes que et faran i la llista de les respostes que els donaràs… Imagineu una situació en la qual la por no hi té cabuda. L’activista sap què li espera rere la porta, té les respostes preparades, sap que els seus amics són fora esperant-lo amb els seus pares, sap que té suport legal i publicitat. És una bona manera de manejar la repressió policial que va tenir molt d’èxit a Sèrbia i en molts altres casos. Per tant, pensa, abans d’anar a qualsevol situació que produeixi por: “Tinc un pla B?”
Que tingueu un bon dia!
Prou d’esperar. Feu que passi.
Quan dius lluita noviolenta normalment pensem en un munt de gent concentrada al carrer, mítings davant d’una assemblea, ocupació de l’ espai… Aquesta és la imatge que et donen els mitjans de comunicació. Però aquesta és tant sols una petita part del repertori de la lluita noviolenta, la de les tàctiques de concentració, que es basen en concentrar tots els teus recursos en un sol lloc; convocar molta gent en un lloc molt petit durant una estona breu. De vegades les tàctiques de concentració són molt útils, sobretot per la batalla final o la fase final de la lluita noviolenta. Però en la pràctica hauríeu de centrar-vos en el que s’anomena tàctiques de dispersió: repartir les activitats i els activistes per tota la ciutat, per tot el país i això crea confusió i horror en l’oponent.
Petites tàctiques de dispersió amb un risc molt baix van ser crucials, no només a Sèrbia, us recordo les cassolades de cada vespre des de les finestres, sinó també en la lluita xilena quan Pinochet s’endurí i va amenaçar de matar als manifestants i ells van decidir de posar-se a caminar lentament i conduir a poc a poc i immediatament van bloquejar Santiago de Chile. I també van ser útils en la primavera àrab: imagineu petites accions de resistència, grups reduïts de persones sortint de la plaça Tahrir per ocupar altres llocs d’ Egipte.
Poseu a prova tot el que teniu en el repertori i deixeu els grans mítings i manifestacions, sobretot si us esteu oposant a un règim molt repressor.
Les petites accions de resistència han demostrat ser molt útils en països opressors ben diferents.
Prou de desitjar. Feu que passi.