Butlletí #17
Butlletí de l’ANC de l’Eixample, Sant Antoni i Sagrada Família
Quan el Parlament de Catalunya em va designar juntament amb quatre altres reconeguts politòlegs i juristes, Jordi Matas, Tània Verge, Josep Pagès, i Marc Marçal , poc em podia imaginar la intensitat i virulència de la reacció de l’Estat Espanyol contra la Sindicatura Electoral de Catalunya (SEC) , organisme que havia de vetllar per la transparència del referèndum del 1 d’octubre i que desapareixia el dia 3 d’octubre, un cop esgotada la seva funció.
Acceptar el nomenament del Parlament va ser, per mi i per la resta de companys , un honor i a l’hora un repte per la responsabilitat que suposava treballar per garantir la celebració del referèndum, un acte de màxima expressió democràtica que demanava la majoria del poble de Catalunya.
Amb aquesta convicció i amb la certesa que no estàvem cometent cap delicte atès que la convocatòria de referèndums no autoritzats per l’Estat havia estat eliminada del Codi Penal, vam acceptar aquest encàrrec determinats a donar-hi compliment fins al final.
Els esforços de l’Estat Espanyol per impedir la celebració del referèndum de l’1 d’octubre son per tots coneguts, però potser el cas de la SEC va quedar en l’oblit després de l’actuació del Tribunal Constitucional, i per tant ha estat menys coneguda la peripècia judicial en la que ens trobem immersos encara ara.
M’explico: el Tribunal Constitucional fent ús de les facultats d’execució que li va atorgar el govern Rajoy amb una decisió sense precedents i de clara injerència política, per mitjà d’un procediment mancat de totes les garanties ens va imposar una multa de 12.000 euros diaris per cada dia que portéssim a terme la nostra tasca si no donàvem compliment als seus requeriments i cessàvem en 24 hores la nostra activitat i deixàvem sense efecte les decisions que haguéssim adoptat. Al mateix temps ens notificava els requeriments anteriors sobre els actes que estàvem realitzant, els quals no havíem pogut atendre perquè no se’ns havien notificat abans. Davant d’aquesta absoluta indefensió i l’amenaça d’executar aquestes multes amb l’embargament dels nostres béns amb una ordre executiva a Hisenda, el Govern ens va cessar i al mateix temps vam haver de renunciar a les nostres funcions davant el Parlament que ens havia nomenat. Aquesta renúncia, a més , va ser publicada al BOE amb tots els noms i cognoms, per coneixement i escarni públic. Malgrat això els preparatius del referèndum van continuar, com tots sabeu, gràcies a la tenacitat, compromís i implicació de milers de persones, que malgrat l’ús de la violència contra una ciutadania pacífica ferma i determinada a exercir el seu dret , van poder votar.
Molts dels que van seguir aquests fets però van pensar que aquí s’havia acabat la repressió contra nosaltres, un cop aconseguida la finalitat de fer-nos cessar de la SEC per evitar que es poguessin validar els resultats del referèndum . Doncs no va ser així: no contents amb haver doblegat la nostra voluntat, la Fiscalia va interposar en contra nostra una querella criminal en la que inicialment se’ns acusava d’usurpació de funcions, malversació de cabdals públics i desobediència greu a l’autoritat, querella que va ser presentada als tribunals fins i tot abans que poguéssim cometre cap desobediència perquè encara no havíem rebut cap notificació del Tribunal Constitucional.
Després d’una instrucció al jutjat núm 15 de Barcelona sense resultat rellevant , la Fiscalia continua acusant-nos d’un delicte d’usurpació de funcions – ignorant que no podem usurpar funcions de ningú perquè vam ser creats ad hoc per una llei del Parlament com a organisme nou i temporal únicament pel referèndum del 1 d’octubre , funció que no tenia atribuïda ningú més- pel qual ens demana 2 anys i 9 mesos de presó, i per un delicte de desobediència greu amb una petició de multa de 5.400 euros i inhabilitació per càrrec públic.
En aquests moments doncs, i després de tot aquest temps, estem esperant que se’ns comuniqui data pel judici que s’haurà de celebrar en un jutjat penal de Barcelona.
Així doncs ens trobem davant un altre judici polític contra persones que provenen del món acadèmic i jurídic, que van implicar-se de manera altruista en un acte democràtic no delictiu, que son portats davant un tribunal malgrat que ja van acceptar i complir el mandat del Tribunal Constitucional, perquè volen castigar-nos i que mai més tinguem l’atreviment de participar en cap referèndum que posi en entredit la unitat d’Espanya .
I la meva conclusió, i també la dels meus companys i companyes de la Sindicatura és que, passi el que passi, facin el que facin, i actuïn com actuïn, ens condemnin o ens absolguin, ens castiguin o ens perdonin, ho tornaríem i ho tornarem a fer les vegades que calgui.
Marta Alsina i Conesa
Advocada.
Va ser Membre de la Sindicatura Electoral pel Referèndum de l’1 d’octubre.