Amb la participació de Manel Torrent, enginyer industrial, autor del llibre “Energies renovables: una immersió ràpida”, Mercè Rius, doctora en ciències biològiques i Francesc Rossell, enginyer en telecomunicacions i assessor sénior d’energies renovables, moderats per Miriam Santamaria, geògrafa i meteoròloga, el passat 7 d’octubre, en el marc de la Festa Major de l’Esquerra de l’Eixample va tenir lloc al Centre Cívic Urgell una taula rodona sobre sobirania energètica.

Els ponents van considerar que per poder lluitar contra les causes responsables del canvi climàtic, és imprescindible arribar a la descarbonització i aturar la producció dels gasos d’efecte hivernacle que produeixen els combustibles fòssils.

L’any 2023, la Generalitat, va promoure que l’Institut Català de l’Energia fes un estudi per conèixer objectivament que cal fer per assolir la neutralitat climàtica en el sector energètic. El fruit d’aquest estudi és el document Prospectiva Energètica de Catalunya 50 (PROENCAT 50) que afirma que la neutralitat climàtica és possible si s’apliquen de forma intensiva les estratègies per transformar l’àmbit energètic quant a la generació d’aquestes energies i la seva demanda. Destaquen la importància de la conscienciació i participació ciutadana per aconseguir-ho.

El 72% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) estan relacionades amb el cicle energètic i representen 34 milions de tones de CO2. Arribar a la neutralitat climàtica significa passar a gairebé zero emissions. Aquest objectiu significa assolir una major sobirania energètica de l’exterior, donat que a Catalunya la dependència és de quasi el 94%, per passar a un 8%, que significa una enorme reducció de la despesa actual, de 8.700 milions d’euros anuals es passaria a 650 milions.

Les estratègies per assolir aquests objectius establerts per la Unió Europea, impliquen dos elements essencials: L’estalvi i la millora de l’eficiència energètica.

Els ponents consideren aquest ambiciós, però necessari objectiu, implica un decreixement molt important del consum d’energia en l’àmbit del transport i del domèstic associat a un augment considerable de les energies renovables.

El grau d’electrificació el 2017 era d’un 25% i al 2050 hauria d’ser de més del 75%, i caldrà una inversió de més de 13.200 milions d’euros en infraestructures per aconsseguir-ho.
Segons els ponents, la millor energia és la que no s’utilitza, la qual cosa significa no malbaratar-la. S’ha de treballar en l’adequació dels habitatges fent aïllament tèrmic, generalitzar l’ús de lampares led, instal·lant plaques foto voltàiques (fv) a les teulades, substituir els vehicles propulsats per combustibles fòssils, per elèctrics, entre d’altres.
S’ha d’apostar per l’autoconsum compartit creant comunitats energètiques aprofitant la llei de l’autoconsum, vigent.

De qualsevol forma, en el supòsit que totes les teulades de Catalunya tinguessin plaques fv, només quedaria coberta el 23% de les necessitats pel 2050. La resta d’energia s’ha de produir en grans instal·lacions com són els parcs eòlics, l’eòlica marina i extensos espais de terrenys, no cultivables ni urbanitzables,on s’instal·laràn plaques fv.

Aquestes darreres instal·lacions no agraden gens als pobladors dels territoris afectats, perquè s’ocupen grans superfícies, alteren el paisatge, i produeixen importants disfuncions,.ja que fraccionen i divideixen camps de conreus i/o pastures.

A Alcarràs, municipi de la comarca del Segrià, que es va donar a conèixer per la pel·lícula homònima dirigida per Carla Simó, s’ha programat la instal·lació, per part d’una empresa privada, de 8 parcs fv que ocupen 800 hectàrees, fet que ha provocat el rebuig de gran part de la població afectada, sobretot del sector agrari.

Quant als parcs eòlics marins, existeix una forta oposició a projectes com el programat a la badia de Roses,encara que se situïn a 25 km aigües endins. Aquesta oposició ciutadana dificulta el compliment dels plans de desenvolupament d’energies renovables.

Com es tracta de donar resposta a una emergència climàtica i complir amb les fites marcades per l’UE, no fer-ho significa renunciar a ser sobirans energèticament, amb tot el que això comporta.

L’energia hidroelèctrica és neta i també s’ha d’aprofitar, però està subjecta a les variacions per sequera. És molt útil sobretot en el cas de les centrals reversibles.que aprofiten l’energia sobrant de la xarxa per fer pujar l’aigua, per bombeig, des de l’embassament situat en un pla inferior a un altre superior, comportant-se com una enorme bateria.

En el debat amb el públic es destacà la importància de les bateries per acumular l’energia sobrant, més quan s’han abaratit i millorat. És possible fer instal·lacions a gran escala com complement dels parcs fv. Com el preu amb el qual les empreses compren l’energia sobrant dels particulars és irrisori, les bateries tenen un gran recorregut en el cas dels veïns que instal·len plaques fv a les teulades dels seus edificis. Es clar que plaques i bateries quan compleixen el període de vida útil, estimat en uns 25 anys, platejaran nous reptes per gestionar-les.

Segons els ponents, per poder assolir la necessària sobirania energètica a Catalunya, s’ha de destinar un 2,2% del territori a les instal·lacions de les infraestructures per generar i emmagatzemar energies netes i renovables.

Òbviament per assolir l›objectiu de sobirania energètica necessari per a un país que també vol ser sobirà, s’ha de comptar amb la comprensió, el diàleg, l’acord i el consens de la població, sobretot amb la gent del territori que es veurà afectat. També és molt important que la burocràcia i la lentitud de l’administració catalana no sigui un llast en la tramitació i desenvolupament dels projectes.

Fa molt poc el Govern de la Generalitat ha manifestat que espera que el 2027 entre en vigor el Pla Territorial per la implementació de les energies renovables que s’ha de comunicar a consells comarcals i municipis catalans. En ell s’estableix que calen 383 Km2, que corresponen al 1,2% del territori del país, per instal·lar parcs eòlics i fv. També s’estableix que la comarca de l’Empordà seria una de les zones amb més disponibilitat. Amb això s’obtindrien els necessaris 62.000 MW.

Queda clar que s’ha de comptar amb la comprensió i col·laboració de la gent del país, per tant és necessari que primer disposi d’una àmplia informació veraç, que sigui escoltada, que hi hagi les compensacions necessàries per aquells que resultin afectats, evitant concentracions massives i preservant el sol amb valor agrari. Només així es podrà arribar a l’acord social.
Malgrat tot, la clau de volta és la disminució de la demanda: ja que «en un món amb límits biofísics, ja no hi ha marges per al creixement. ( A Turiel El futur» d’Europa. Columna éd.2025), i això té una enorme rellevància política, que ara no ens toca analitzar.