El nostre interès pel consum de qualitat, de proximitat i per la pagesia ens ha portat un matí de dissabte primaveral a la cruïlla dels carrers Consell de Cent amb Comte Borrell, on els dissabtes al matí hi trobareu UN MERCAT DE PAGÈS.

A Barcelona hi ha 10 mercats ambulants de pagès que formen part de la Xarxa de consum solidari, gestionada per Xavier Montagut, amb qui hem mantingut una conversa. Altres ciutats que formen part d’aquesta xarxa són Sant Cugat (Mirasol) i Vilassar de Dalt. A la ciutat de Barcelona s’ubiquen als barris de Fort Pienc, Maragall, Sants- Les Corts, Sagrada Família, i Germanetes ( Borrell-Consell de Cent). De vegades, els dijous a la tarda, als Jardins de Montserrat hi ha una parada de verdures i fruites del Maresme.

Trets principals:
1. Els productes provenen de petits productors de proximitat, artesans i pagesos productors i elaboradors de productes certificats. En alguns casos trobem nuclis familiars i cooperatives, com la Vall de Casella d’Alzira que es dedica a la producció de cítrics ecològics.
2. Defensa de la sobirania alimentària, pròxima, de temporada, de qualitat i lliure de pesticides.
3. Forma de relació pròxima, directa, sense intermediaris. Es coordinen amb el moviment Slowfood1. A Itàlia aquests tipus de mercat es troben en un moment de màxima expansió.

Què podem trobar al mercat?
Tota mena d’hortalisses de temporada , fruites, mel i derivats, melmelades, olives, xocolata, formatges especialment de cabra, embotits , ous, pa, coques. La seva procedència: La Garrotxa, el Maresme, el Montsec (Lleida), Palamós, Alzira.
En referència als productors hi ha des d’empreses familiars fins a cooperatives associades. Les parades, en general, solen tenir un sol venedor, excepte les de fruites i verdures que són més grans i amb més venedors. Pel que fa als compradors solen ser gent del veïnatge que els és fidel, però també persones que esporàdicament passen pel davant i se senten atrets per la qualitat pels productes.

Ens han cridat l’atenció la petita i vistosa parada de xocolata, produïda amb cacau importat. La venedora ens ha explicat que aquestes tauletes de xocolata, de gustos tan variats, provenen d’una petita empresa de Palamós? (o de Mataró, segons consta a l’embolcall). Que l’augment del preu del cacau, que ve de tan lluny, ha fet patir molt a l’empresa però que ja s’està recuperant. Ara sembla que el problema el tindrem amb els ous, que s’estan encarint a causa d’una pesta aviària que tampoc és de proximitat! Un jove pagès d’una parada de verdures i fruites que feia goig de veure, ens ha dit que ells es mantenen al peu del canó i que a veure si ens independitzem d’una vegada.

Fa uns anys en aquest mercat de l’Esquerra de l’Eixample s’hi cuinaven paelles o calçotades amb la participació de venedors i compradors, que era una bona manera de potenciar el sentiment de barri. Aquest espai havia estat una zona de trobada que ara s’ha perdut.

Pel que fa a la relació amb l’administració, els mercats de pagès depenen de la normativa particular de cada batllia. A Barcelona, l’ajuntament protegeix els comerços tradicionals per damunt dels mercats de productors d’alimentació sostenible. És per això que els pagesos no tenen prou garantit el dret a vendre el que produeixen, ni tampoc es valora el que representen com a defensors del territori. Els Mercats de Pagès de Sant Antoni i Vallcarca han estat prohibits. A Sant Cugat, en canvi, aquesta defensa està garantida.

En aquest moment hom resta a l’espera d’una nova normativa que millori la situació dels Mercats de Pagès o així s’ha compromès el nostre batlle. Tanmateix, els Mercats de Pagès, reben subvencions de la Generalitat.

1. El moviment slow food (alimentació lenta) va ser fundat per Carlo Petrinial Piemont, el 1986, com un moviment de resistència per a combatre el fast food (alimentació ràpida). Proclama preservar la cuina cultural i les plantes i llavors associades, animals domèstics, i el cultiu dintre d’una ecoregió.